Cercador
A la poetessa Anna sant i Ana
Un relat de: Misteric- Compartir:
El cel no es fosc, si no lluent.
Una paradoxa científicament estudiada.
i que fa?... res! la nit se sent en si mateixa.
Som canvi constant. Sempitern.
a on som quan perdem la consciència?
Somnis son el que ens porta el retorn?
Dorm... Desperta!
La porta és oberta
Travessa el cor,
de la consciència!
Es que a la nit. Els poemes parlen a consciència i un poema crida.
Es d'Anna Sant i Ana; amb nocturnitat el faig meu!... Com el gat.
Silenci
Intervenció de: Anna Sant i Ana | 15-02-2011
pluja, potser nit. Qui sap si debades miro amb esforç d'aprendre. Que faig de les il·lusions? quins camins haig d'obrir-ne per a elles? Portes barrades, humides, amb sentor de vellesa. Quin cansament de fang. Quina pell no haig de respirar, se m'enfonsa el ventre per l'absència del batec. És estrany, deixo paraules que llegiràs, i només faig que abandonar l'insomni com qui perboca la vida. Dormir i esperar que tot canviï és somni d'infants. Tanco els ulls i soc jo qui desapareix. Dormir, per assassinar la nit amb un respir pregon, i fer veure, que demà, en alçar-me, soc un altre.
bona nit
Una paradoxa científicament estudiada.
i que fa?... res! la nit se sent en si mateixa.
Som canvi constant. Sempitern.
a on som quan perdem la consciència?
Somnis son el que ens porta el retorn?
Dorm... Desperta!
La porta és oberta
Travessa el cor,
de la consciència!
Es que a la nit. Els poemes parlen a consciència i un poema crida.
Es d'Anna Sant i Ana; amb nocturnitat el faig meu!... Com el gat.
Silenci
Intervenció de: Anna Sant i Ana | 15-02-2011
pluja, potser nit. Qui sap si debades miro amb esforç d'aprendre. Que faig de les il·lusions? quins camins haig d'obrir-ne per a elles? Portes barrades, humides, amb sentor de vellesa. Quin cansament de fang. Quina pell no haig de respirar, se m'enfonsa el ventre per l'absència del batec. És estrany, deixo paraules que llegiràs, i només faig que abandonar l'insomni com qui perboca la vida. Dormir i esperar que tot canviï és somni d'infants. Tanco els ulls i soc jo qui desapareix. Dormir, per assassinar la nit amb un respir pregon, i fer veure, que demà, en alçar-me, soc un altre.
bona nit
Comentaris
-
l'Anna[Ofensiu]gypsy | 15-02-2011
té una llum especial, és poeta sempre. Mentre treballa, mentre banya els nens, quan mira el mar. Tot el que escriu ho impregna d'aquesta seva mirada privilegiada.
-
realment un magnífic homenatge[Ofensiu]joandemataro | 15-02-2011 | Valoració: 10
a una magnífica poetessa, m'ha encantat
una salutació ben cordial des de mataró
joan
l´Autor
605 Relats
239 Comentaris
205375 Lectures
Valoració de l'autor: 9.62
Biografia:
La vella inocència es va perdre com es perd avui: Pel coneixement desvinculat de l'amor. Per la manca de respecte al misteri.La nova inocencia es aquella aptitut humana que no espera recompensa, que no hi pensa que pugui haver recompensa, que no pensa en ella, que no li fa falta, i que, si n'hi hagues ens distrauria i convertiria la vida en un instrument per aconseguirun fi diferent d'ell mateixa.
El no saber viure en la inseguretat -i el risc- demostra falta de maduresa espirituali de profunditat espiritual.
Els cors purs no sols veuran Déu, sinó que el "veuen", és adir , veuen la realitat, elque és, l'Esser.
Si una primera temtació seria de voler tornar enrere i recuperar la vella inocència, l'altre temptació fora d'alienar-se de la naturalesa, de creure's superior a ella, el seumonarca absolut. Ambdós extrems ens deshumanitzen.
L'home es aquest estat intermedi, entre l'esser i el no rés.
Raimon Panikkar. Mística, plenitud de vida.
Sent-hi al"no-res" tancaràs la porta a tot el que no és Déu, fins i tot marxaràs de tu mateixa i caminaràs en aquella interior soleta`t[...]enuaga't en el no-rés[...]
Salm (73 [72], 22). Vulgata.
La fosca estava amagada en la fosca. El tot era fluïd i sense forma. Amb aquestes, del buit sorgí l'U pel foc del fervor.
I de l'u sorgí l'amor. L'amor és la primera llavor de l'anima. La veritat d'això la trobaren els savis en llurs cors: cercant en llurs cors amb prudència els savis trobaren aquest lligam entre el ser i no ser.
Qui coneix en veritat? Qui ens pot dir d'on i com sorgí aquest univers? Els déus són posteriors al seu origen: qui sap doncs d'on ve aquesta creació?
Només aquell déu que observa des de el cel superior: no més ell sap d'on ve aquest univers, i si fou creat o no creat.
Només ell ho sap, o pot ser no ho sap.
Rig Veda X. 129
S XIII a.c.
Romanços?
Pot ser si...però com frapan!
si Sòcrates no més sabía que no sabia...
que cony, puc saber jo?
Però vull saber.
No creure, no...
SABER! i viure totalment
Encara que no em pugui valer
"no més" de la raò.
No es pot veure un mitjò, des de dintre .
ni es poden explicar les lletres amb lletres
la intelèqui del mot "flor"
ens aparta de la pròpia realitat de la seva fragància.
La resplandor de la bellesa eterna brilla sobre aquest vast univers i en moments de contemplació podem veure l'Etern en les cosses que passen. Aquesta és la Paraula dels grans vidents espirituals; i tota la poesía, l'art i la bellesa no són més que variacions infinites d'aquesta paraula.
Joan Mascaró.
Traductor a l'Anglés del Bhagavad Gita.
Trad catalana de Elisabet Abeyà