A força de suicidi

Embriagada en l'aurora
del plaer petillant,
desfloro els somnis d'altri
creant un espiral infinit
que circula etern sota la pell.

Aquell vailet que encara em canta
els abraços tortuosos
que soc incapaç de substituir,
em desvetlla a l'albada, sorprenentme,
fatigada d'estar recordant
la seva veu trencada en esbufecs.

Es la pàgina en blanc
que no vull escriure.

(Un parentesi de mots evidents).

Llavors, només puc que dibuixar-hi
aros cancerigens de fum de tabac.