Cercador
Als meus estimats amics...
Un relat de: Sole Ole- Compartir:
Als meus estimats amics,
si algun dia proper moro, sapigueu que he sigut herosa de tenir-vos i abraçar-vos. Que m'heu fet la dona més feliç d'aquest mon i que l'unica culpa de la meva angoixa ha estat el meu cap perturbat d'aburriment espiritual per no saber trobar la via per on caminar tota sola.
A la meva vida li demano perdo per ser l'ésser més desequilibrat i mandros que li ha tocat; li demano paciència per vèncer-me, li demano pau sobre els meus plors.
I reivindico arrelar-me en una terra porosa que deixi lliscar la pluja que cau avui en flocs de cendra. Voldria comprar flors per banyar-me entre pètals perfumats i no sortir mai més de la banyera. Morir fent-me l'amor amb els somnis més tendres, entre llumetes pampalluguejant d'arc iris, una nit d'oreix suau...
Comentaris
-
uff sole...[Ofensiu]laia | 22-12-2005
que distants que són les percepcions d'un mateix...
jo que et veig alegre, bonica, trista quan cal, i divertida la meitat del dia, tendre amb l'amistat, i amorosa de móns no existents però potencialment hipotètics dins de la teva ment, encostipada de somriures, enfebrada de rumbes, i amb ganes de veure nous horitzons...
´No és cert que darrera l'alegria sempre s'amagui un somriure, sovint ens sentim tristos i desvalguts, i necessitem demostrar-nos a nosaltres mateixos que servim per alguna cosa... però et ben asseguro que serveixes per moltes coses.
Tinc moltíssimes ganes de ballr una rumba amb tu, ni que sigui trista, però una rumba!!!
un petonet!!
merda de nadal! no penso inventar-me cap nadala!
l´Autor
16 Relats
21 Comentaris
20034 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
No és que sempre escrigui amb accents oberts i fent faltes d'ortografia, però els taclats francesos sòn lleugerament diferents...i em posen lleugerament nerviosa perque no trob totes les tecles.