1714- CAPVESPRE DE FEBRER

L´Alfons mentres carregava la Bruna, una somera jove amb uns sacs de sigrons, veie baixar a la seva filleta Anna de 11 anys, L´Alfons es penedia de moltes coses a la seva vida, com la de haber marxat de la seva França natal per anar a espetegar a aquest petit i ronec más, apartat de tot, dels seus estudis , pares per no voler lluitar ni agafar un arme, per aixo es un desertor del seu pais. Pero mai es penedeix de la seva filla quan la veu, alta espigada, amb aquesta trena rossa i aquets ulls verds d´aigua, tant semblants als de la seva propia mare, ben diferent de la Clara la seva dona, grassoneta baixeta tant bona dona, bona mare esposa i tambe remeiera, si no fosin per les rauxes que a vegades te.
Avui li ha sortit que l´Anna te de anar a Prats que no li conve anar a Sant Feliu, a l´escola, que ha tingut uns somnis molt extrants, en fi, que hi farem......
Anna li diu, ten d´anar a Prats a casa la teva tia Ció i li portes aixo, ella et donará patates, diu la teva mare que aixi van quedar per Nadal.
Pare i l´escola rondina la noieta. Bé per un dia no passará res, a més saps llegir i escriure i moltes mes coses que molts nens, aixi que abrigat bé que fa molt fred i no tornis tard.
L´Anna s´ho passá d´allo mes bé amb els seus cosins jugant i se li feu una mica tard,.Atiá a la Bruna tement els crits de la seva mare. Al sortir a l´ envista del poble veie fum. Caram avui estan creman molts marges, pensa la noieta.
Pero no, després ho veie clar , era foc molt foc i molt fum. Comença a caure algun floc de neu, era Febrer, un mes molt fred. Pensant en la guerra sorti del cami principal i agafá la dreçera que li ensenya la mare, estava molt espantada.
Al cap de poc trova als seus pares que la venien a buscar.
Crits ni van haber, pero van ser de joia, filla meva deia la mare, Orista crema, Sant Feliu crema, i han morts i tropes, anem cap al más, com que está tant amagat potser ens salvarem. Perque el be mes preuat el tenien amb ells, per aquest cop sana i estalvia, potser per aquest cop, o potser per sempre.......

NOTA DE LÁUTORA
Orista, Sant Feliu Sasserra i Prats de Lluçanés va ser cremats i castigats durament per les tropes del compte de Montemar, aplicant la táctica de la terra cremada, i van haber morts. Tot aixo succei entre el 4 i el 15 de Febrer de 1714