Cercador
Tots els relats de esth4
Amor prohibit
esth4 - 09-12-2007 - 823 Lectures - 0 comentaris
Temps estimat: 1 minutVull borrar la il-lusió de tenir-te, vull acabar amb les ganes d'estimar-te, vull trepitjar els teus records però no puc oblidar que t´estimava i t´estimo. més
Allò que ens separa!
esth4 - 29-07-2007 - 700 Lectures - 0 comentaris
Temps estimat: 1 minutAquesta és la història d´un amor finat, d´un amor esgotador i a la vegada passional, un amor acabat per una gran raó: una personeta innocent que es troba per damunt d´aquest bell sentiment, un innocent que no es mereix sofrir pels errors dels adults. més
Ulls de cel
esth4 - 10-03-2007 - 645 Lectures - 0 comentaris
Temps estimat: 1 minutTu, a qui jo hagués estimat, tu ulls de cel, d´aparença dolça i ben plantat. Ens vam confondre, què ens va passar?. més
T´espero en el paradís!
esth4 - 25-02-2007 - 726 Lectures - 0 comentaris
Temps estimat: 1 minutDefinitivament t´he perdut, una cosa tant senzilla, de tant poc pes com un tros de paper ens separa de per vida, fins aquí la nostra relació, una relació d´amor plena de torments i de llàgrimes negres. Adéu amor, adéu vida,... la força del primer amor mai tornarà, t´espero en el paradís! més
Amor o melangia?
esth4 - 15-02-2007 - 792 Lectures - 1 comentaris
Temps estimat: 2 minutsHo vaig intentar, de debò que ho vaig fer, una i cent voltes però com casar la nit amb el dia?, qui ho sap fer? L´estimat tant i probablement encara l´estimo en un racó del meu sentit cor, però no pot ser, el nostre amor és un amor prohibit. més
l´Autor
5 Relats
1 Comentaris
3686 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Què qui sóc?, a voltes ni jo mateixa ho sé ben bé.En veritat em dic Esther,sóc una xicota nascuda a les terres de l´Ebre, terres en les quals em sento molt identificada.
Des de ben joveneta he sentit la necessitat d´escriure, d´expressar el que sentia en els moments de tristor i melancòlia. He trobat en l´escripturaa l´amiga a la que poder relatar-li els sentiments més profunds, les meues preocupacions i els estats d´ànim, la mà amiga, el somriure que consola i l´abraçada que necessitem per tal de poder seguir endavant.
És molt possible que els meus escrits no siguen els millors, ni els més excepcionals però estan escrits amb el cor,són sincers i és el que compta, no penseu el mateix?
Us convido a llegir-los,
APA, àmim!
petons per tots