Amor o melangia?

No sé que em passa, pensava que era això el que volia, que per fi podria ser feliç i ara veig que he tornat a equivocar-me. Només era un desig, una il-lusió, necessitava que fora així però...
Després d´un temps, la vida ens ha posat en contacte, fa uns dies vam xerrar, una xerrada molt dura però necessària per sortir endavant, i alguna cosa dins meu ha canviat, aquell sentiment dormit de repent ha despertat i amb la força d´un huracà. Amor o melangia?, m´he equivocat?, un grapat de qüestions invadeixen la meua persona, no me´l puc traure del cap!
L´he condenat abans de ser jutjat?
Ho vaig intentar, de debò que ho vaig fer, una i cent voltes, però com casar la nit amb el dia?, qui ho sap fer?.
L´he estimat tant i probablement encara l´estimo en un racó del meu sentit cor, però no pot ser, el nostre és un amor prohibit.
Així ho vaig decidir i així van anar les coses. Per molt mal que em faça, per molts nucs que ara tinga en l´estómac, el nostre amor estava condenat a fracassar, dolorós ,sí molt dolorós però necessari.
Ho vaig deixar pensant que era el millor pels dos, i ara després d´aquest temps, després d´haver refet cadascú la seua vida, i de creure que per fi l´amor s´havia instalat a casa meva per no marxar, ara desperta el sentiment per ell, els cels invaeixen la meua sang, s´estenen per tot el meu cos, em fan suar, no em deixen dormir,... per què, em pregunto? si és el millor pels dos, està bé que siga feliç, que algú altre li brinde allò que jo mateixa no li vaig poder oferir, però no és així!
Quedar? la sang em bull. No pot ser. Què passaria si el tornés a veure?, m´estima?, l´estimo?, millor no fer ho.
Covardia? ,no. Por al que puga passar, por a deixar-me dur per la passió.
Molt millor deixar córrer el temps, continuar amb el dia a dia, arrossegant les penes pels carrers, plantant cara a la vida, que més podem fer?
Ha refet la seua vida junt amb un altra noia, hi està il-lusionat, jo també ho estava i no poc, però ara les coses han canviat, la seua cridada ha posat de dalt baix els meus sentiments i estic trista, trista perquè l´he perdut, trista perquè el vaig deixar marxar, i trista perquè m´aturmenta el pensar que he deixat passar el tren de la meua vida.