Cercador
Tots els relats de Juanfranc
«La Conreria» una tela de mar i muntanya; Homenatge a Lola Anglada
Juanfranc - 24-12-2007 - 445 Lectures - 0 comentaris
Temps estimat: 1 minutDes de Tiana es fa camí,per la Conreria es veu,com una màgica tela,un fons de mar i muntanya.El blau d'aquell mar,contrasta tan fidel i harmoniós,amb el verd d'aquestes muntanyessovint trencats per masos habitats.A la vista es detallacom una finestra oberta,humit; de cop, nevat o solejat,oferint un paisatge diferent per estació.L'anima d'una poetessa,sembla encara caminar,i deixà espargida l'inspiració,que aquest lloc li va aportar.No molt llunyà es troba sa llar,que sembla aturar-se al temps,amb un espectacular jardí,on el poeta pot somiar despert. De ven segur aquella vista,d'una tela amb mar i muntanya,la va tenir captivada,com ara captiva a aquest poeta.Ai paisatge del litoral!,que omples l'anima i pulmons,amb la teva harmoniosa barreja,de sal i oxigen tan dolçament.Que mig fill vostre vull,que m'assoleixis a ton seny,lo primer que vaig veure al néixer,vull veure el dia de partida!. més
Catalunya.... "De tots colors"
Juanfranc - 24-12-2007 - 365 Lectures - 0 comentaris
Temps estimat: menys d'un minutDesde terres molt llunyanes, venen cercant llar i feina, com van arribar un dia, Andalusos, Gallecs i gent d'arreu. Poc a poc agafaran estimança, aquells qui siguin purs de cor, i es deixin ensenyar i ajudar, aprendran a estimar i respectar-la. A tot aquell qui no sigui agust, la porta deixarem oberta, que nostra terra es com una mare, i dona caliu a tot aquell qui ho demana. Catalunya la fan les persones, sigui fills nascuts a la terra, o aquells nouvinguts que s'hi senten estimats i valorats com habitants. L'actualitat doncs ens ha pintat, de tots colors la nostra pàtria, ara hem d'aprendre a conviure, i ser homes i dones tolerants. Hem de transmetre als nouvinguts, el respecte, l'estimança i costums així com la nostre llengua, amb tendresa i saviesa. Pero també hem de percebre les ganes i la voluntat de voler aprendre a estimar la nostre estimada terra. més
Vint anys de Trincar i Riure
Juanfranc - 24-12-2007 - 524 Lectures - 0 comentaris
Temps estimat: 1 minutAmb vosaltres vaig créixer,les vostres cançons han estat,part de la meva vidai vaig gaudir amb el vostre humor.No passa res, nomes vint anysi em sembla que va ser ahir,quan davant el televisor,esperava el vostre programa.No recordo els vostres noms,però si les vostres cares,que formen part del meu records,de la meva adolescència.Innovadors e inventors d'un humorfet a casa amb molta il·lusió,amb vostra ironia particularposàveu el punt de la i a la vida quotidiana.El temps ha passat qui ho diria,vint anys d'una tacada,que han restat pel records,d'aquells joves que reiem amb vosaltres.Ara sou darrere les càmeres,fent programes de gran acollida,que han triomfat i triomfen,a la petita pantalla.Avui torneu a posar-vosdavant de les càmeres,per recordar aquells vints anys,i us torno a esperar impacient.Tornaré a riure com abans,recordant els vostres squetchs,que tant hem feiem riure,i tornaré a trincar i riure.Vint anys de trincar i riure,i han de pasar molt més,i sempre amb el vostre humor més
