«La Conreria» una tela de mar i muntanya; Homenatge a Lola Anglada

Des de Tiana es fa camí,per la Conreria es veu,com una màgica tela,un fons de mar i muntanya.El blau d'aquell mar,contrasta tan fidel i harmoniós,amb el verd d'aquestes muntanyessovint trencats per masos habitats.A la vista es detallacom una finestra oberta,humit; de cop, nevat o solejat,oferint un paisatge diferent per estació.L'anima d'una poetessa,sembla encara caminar,i deixà espargida l'inspiració,que aquest lloc li va aportar.No molt llunyà es troba sa llar,que sembla aturar-se al temps,amb un espectacular jardí,on el poeta pot somiar despert. De ven segur aquella vista,d'una tela amb mar i muntanya,la va tenir captivada,com ara captiva a aquest poeta.Ai paisatge del litoral!,que omples l'anima i pulmons,amb la teva harmoniosa barreja,de sal i oxigen tan dolçament.Que mig fill vostre vull,que m'assoleixis a ton seny,lo primer que vaig veure al néixer,vull veure el dia de partida!.