www.esticgrasperonomimportaperqueemsentounsexsimbol.com

Van passar-se moltes estones amb continu contacte per l'esfera internauta intercanviant poesia, elogis, confidències i una infinitat d'inquietuds.

L'Hermenegild treballava d'encarregat - com solen treballar els encarregats -, des de feia una pila d'anys en una oficina i es solia connectar per la tarda fins a l'hora d'acabar la jornada; feia companyia a la seva dona, allitava els menuts de la casa i... feina feta no hi ha destorb. Però ben aviat acabà caient en mans del vici de seguir amb les conversacions fins a altes hores de la matinada, com van acabar fent-ho els seus altres dos companys.

En Pancraci s'incorporà en una nova feina a pocs metres de casa seva, es llevava quinze minuts abans d'entrar, es rentava les lleganyes amb quatre xipollejades a la cara, i camisa blanca en mà, s'anava vestint com podia mentre corria, esperitat, a corre-cuita carrer avall.

L'Otilia feia poc que s'havia canviat de domicili, estudiava un curs a distància i, mentre cercava feina, es distreia preparant petits àpats estrambòtics a lo Ferran Adrià, però en versió principiant 1.0. Quan es connectava, sempre ho feia amb quatre galetes i un tros de xocolata a la mà, encenia la web cam i els seus, ara ja, amics, es delectaven ansiosos amb l'escena, fins que, escassos minuts més tard, corrien al congelador a buscar qualsevol cosa calòrica per emportar-se a la boca, enduent-se per davant qualsevol objecte inanimat que els hi barrés el pas .

I així passaren la majoria de les vetllades, web cams en posició, dits esvalotats per sobre el teclat on ja qüasi bé no es diferenciaven les lletres i refrescs gasosos i llaminadures a l'espera del primer atac; xerraven, reien i menjaven, menjaven i menjaven fins a l'extrema sacietat.

L'Otilia els incitava encara més a conservar aquella dieta supraorbital, calòricament parlant, amb diferents receptes trobades a www.esticgrasinomimportaperqueemsentounsexsimbol.com , i el colesterol i els greixos saturats envaïen els cossos de botifarra dels nostres protagonistes, però a ells no els hi importava, es sentien feliços i amb la panxa ben plena, i deixaren de ser devoradors passius per tornar-se com els homínids de les cavernes.

Un dia, després de tantes nits i llargues matinades compartides, decidiren que la cúspide de la seva amistat s'hauria de consumar en una ostentosa abraçada, i decidiren quedar. S'ha d'afegir, també, que la tarda anterior se la passaren, per separat, escollint modelets a uns grans magatzems de talles especials, fent força per a què els hi cordés el botó dels pantalons, però després de cremar, exhausts, dues calories per barbeta, finalment, ho aconseguiren. I resultà un cúmul indescriptible d'emocions, mirades còmplices, paraules d'estima i devoció, un per l'altre, però quan arribà el gran moment, les panxes els impediren fer-se la tan desitjada abraçada, s'agombolaren un damunt del l'altre, feien tot tipus de contorsionisme amb positures sobrenaturals, però després d'infructuosos intents... desistiren, i cadascú tornà pel camí per on havia vingut, amb el cap cot i les mans creuades a sobre el seu enorme abdomen.

Dies més tard, en Pancraci es va comprometre a participar a un programa de televisió en nom dels tres, explicant la seva desequilibrada història, potser es podrien arribar a pagar unes reduïdes classes amb un entrenador personal o dietista amb els diners obtinguts al Salsa Rosa o, inclús, fer-se un lloc al programa de successos paranormals de Cuarto Milenio.