Vull

Un relat de: Atlàntida

Vull felicitat a la meva vida
caminar per camins sense pedres,
ser estimada i estimar,
compendre i ser compresa.

Desitjar la lluna
i un estel,
tenir un somriure sense que amagui
al darrera una llágrima.

No pensar que tot s'acaba
sino que seguim caminant
recolçats en la persona estimada.

Vull poder mirar al mar molta estona,
abraçada a un desitj,
a un anhel,
a un petó dolç de llavis tendres i calids.

Tenir un estel a cada pupil-la
i una llágrima als meus llavis,
per poder-li cantar una cançó
que la faci esclatar d'alegria.

Vull pensar que demá
hi haurà una esperança
i sentirme lliure sense mancança.

Comentaris

  • Estimar[Ofensiu]
    OhCapità | 23-12-2004 | Valoració: 9

    el que tothom vol, i si és amb la dolçor que descrius, jo vull ser estimat així, i que em cantin una cançó. Molt emotiu.

l´Autor

Foto de perfil de Atlàntida

Atlàntida

33 Relats

108 Comentaris

68008 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer al Vendrell un diumenge al migdia d'un 29 de Novembre de 1959.

El que m'han portaria a una illa deserta?
Piles i piles de llibres de psicologia, creixement personal, medicina i d'altres dels que algú anomena "raros".

La meva cita preferida:

SI PLORES PER PERDRE EL SOL,
LES LLÀGRIMES NO ET DEIXERAN
VEURE LES ESTRELLES.

De R. Tagore.
Que un dia vaig trobar a l'agenda escolar d'un dels meus dos fills.

Jo també estic contenta d'estar entre vosaltres, i os desitjo lo millor per cada un.
I una abraçada ben forta.
angelscavi@hotmail.com