Cercador
Vull fer l'amor amb tu
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Vull fer l'amor amb tu :
paraula, vers, poema... que ets un cos nu ple de desig!!
Tancaria portes i finestres,
porticons i finestrals... allà,
just on hi recau el cos nu
que passeja dins de casa
enmig del passadís, amb poca llum
mentre els ulls miren la bellesa
i la boca desfà petons de sucre amb marbre
i la pell camina damunt del poema en la distància...,
i el desig practica versos incisius per estimar-te :
fer l'amor amb la paraula dita
perseguint el somni que em portarà l'intens plaer de tu.
paraula, vers, poema... que ets un cos nu ple de desig!!
Tancaria portes i finestres,
porticons i finestrals... allà,
just on hi recau el cos nu
que passeja dins de casa
enmig del passadís, amb poca llum
mentre els ulls miren la bellesa
i la boca desfà petons de sucre amb marbre
i la pell camina damunt del poema en la distància...,
i el desig practica versos incisius per estimar-te :
fer l'amor amb la paraula dita
perseguint el somni que em portarà l'intens plaer de tu.
Comentaris
-
Què[Ofensiu]bombetadellum | 25-04-2012 | Valoració: 10
bonic!
simplement m'encanta!!
Felicitats
i no deixes mai d'escriure
Bombeta -
caram marc...[Ofensiu]joandemataro | 03-04-2012 | Valoració: 10
no havia llegit aquest poema teu encara i t'he de dir que el trobo molt suggerent i adient a l'entrada de la primavera
crec que tot el poema es resumeix en un dels versos que trobo preciós...
" i la pell camina damunt del poema en la distància..., "
gràcies marc pel teu contacte, seguim compartint
una abraçada
joan
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872782 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.