Cercador
vull escriure una història certa...
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
vull escriure una història certa,
però no vull escriure una història de set cels i prou
vull escriure un paisatge de colors diversos...
de passos distints, de promeses infinites,
de paraules lliures, de pensaments esperançadors
no vull escriure per cap història incerta!!
només ho vull fer per positivitzar la il·lusió d'aquell que creu en els canvis que serveixen per fer les coses de manera diferent, de bona fe
les meves mans et són pacífiques
mentre encara et vull escriure quatre coses :
que els teus passos distints
siguin continuats, llargs i eterns
que les teves promeses infinites
no es quedin només en promeses,
i que es converteixin en somnis nascuts entre les flors
que les paraules lliures
facin la força que serveixi al poema
per donar una lliçó dolça a qui la necessiti
que els pensaments esperançadors
tradueixin la veritat falsa de les coses
en la realitat pura del nostre món
Comentaris
-
Barreja[Ofensiu]Tetris | 10-01-2006 | Valoració: 7
Bones idees,ben exposades però potser els falta una mica de conexió.Pot millorar-se
-
gracies...=)[Ofensiu]*Noia Lluna* | 30-11-2005
Dibuixare la teva història.
no sé, però estic inspirada.
A més, els deures d'avui entra un dibuix lliure amb aquarel·les i tintes.
un petó! -
Veritats[Ofensiu]kukisu | 26-11-2005
Es tradueixin en la veritat pura del nostre món...
M'agradaria que per a tohom la veritat fos única i universal, però sovint n'hi ha tantes que ens trobem plens de contradiccions sense voler-ho.
M'ha agradat molt aquesta ferma declaració d'intencions que espero llegir-te, moltes gràcies, Marc, i felicitats!
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872177 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.