Voluntariat per la llengua

Un relat de: Temujin

Bé, ja he acabat la carrera, i ara que? Busco qualsevol feina per Barcelona, torno al poble, m'agafo un temps sabàtic esperant que m'arribe la puta beca d'una santíssima vegada...

Això es el que pensava dos o tres dies després d'acabar la carrera d'història amb els exàmens de Febrer, tenia per davant uns mesos abans de l'estiu i tornar al poble i a la platja de forma obligada, però abans què? La veritat es que no m'ho havia plantejat abans perquè volia estar centrat amb els exàmens, eren els últims i no hi havia marge d'error, i si, estava concentrat, encara que tu i jo sabem que estar concentrat no vol dir necessàriament estudiar, sinó tenir tot el dia al cap el molest pensament de que ho has de fer. Això no et deixa temps per res mes que mirar la tele, llegir alguna cosa, fer el babau a l'ordenador, i per a estar ben preparat per als exàmens, menjar bé, dormir molt i estudiar alguna estona.
Tampoc no et deixa molt de temps per plantejar-te qüestions metafísiques, filosòfiques o el teu futur més immediat el fet de tenir una ressaca del quinze. Tu i jo sabem que es obligada, si acabes l'últim examen a les 12 del migdia, a les 3 de la tarde no has de saber ni qui ets. El dia següent no pensaràs en massa coses, i l'altre tampoc tindràs temps per molt més que no sigui pensar que collons vas fer, i parlar amb coneguts per esbrinar-ho quan descobrixes dos resguards de multes a les teves butxaques. Que merda vaig fer? La vaig liar molt o què? He he,he, era lo que tocava.

Així estaven les coses quan vaig acabar la carrera i després de dos setmanes per pensar i decidir que havia de pensar i decidir-me a fer alguna cosa, vaig pensar que el millor seria, i per tant decidir amb unanimitat de totes les meves neurones, no fer gaire cosa, es a dir un temps sabàtic per digerir l'abandó de la rutina diària d'un estudiant. Sí havia d'emprendre definitivament el camí cap a la poc atractiva vida laboral més o menys estable per a poder començar una poc atractiva vida adulta seriosa i com déu mana, necessitava imperiosament un temps d'adaptació a viure sense anar a la facultat o no. Aquesta adaptació lògicament només la podia assolir sense fer res, no són bons els canvis bruscos i violents, et poden desestabilitzar, no pots passar d'una rutina a un altra sense el guariment i la protecció d'un temps sabàtic. Però clar, un temps sabàtic acaba convertint-se en una rutina també, i passar d'un temps sabàtic a una rutina diferent al temps sabàtic requereix el seu temps d'adaptació... En fi, tot es molt complicat, sempre he sabut que vaig nàixer tard, i ara que se una mica d'història se que mes o menys arribo amb un retard d'uns 14.000 anys. Ai esplèndid paleolític, qui et visqués sabaticament entre cacera i cacera de polls!

Temps sabàtic, en això estava, convergiràss amb mi que era l'única opció. Però esperant la puta beca i sense ingressos per tortura laboral el meu temps sabàtic li sortia una mica car a algú, la meva mare pagant-me el pis a prop de l'Apolo. Havia de recórrer a alguna activitat d'urgència, que fes veure a la meva santa progenitora que no tirava 24 hores diàriament a la paperera. Mama, estic aprenent anglès sempre queda bé en aquests casos. Però i les altres 165 hores setmanals? Mama, ja saps la meva entrega vocacional i desinteressada a tantes i tantes causes socials, ara estem en moments importants de la lluita, no ho puc deixar penjat. No se tú, jo se que això es veritat. Entre altres coses la meva mare em coneix el perfil obert i tolerant, la meva bona disposició amb els immigrants i el meu aferrissat, etern i irrenunciable sentiment identitàri català. Així que que podia fer el temps que durés en el seu cap el pensament "són coses de la joventut, es normal que estigue una mica perdut" i amb ell la seva tolerància i solidaritat econòmica? Apuntar-me al Voluntariat per la Llengua, demostrant així al món el meu compromís amb el meu país i tots els seus resorts i la meva voluntat integradora de tots els qui volguessin i desitgessin integrar-se i compartir el nostre gran país. I així ho vaig fer, 10 setmanes, una hora setmanal.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Temujin

2 Relats

1 Comentaris

1286 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00