Vols ballar?

La vida a Balsareny transcorria tranquil·la i serena i en Joaquim acabava de fer-se els últims retocs a la camisa, tocaven les 4 de la tarda i el company amb el qual ell sortia de gresca estava apunt d'arribar. No calia fer-lo esperar, aquella parexia una jornada plena de sorpreses a descobrir.

-"Pilaaar!!! Afanya't que farem tard!" - cridava la Montserrat. A Muntanyà tot eren nervis. Les dues pubilles s'empolainaven per anar al conegudíssim ball de Cal Pepet. Un ball que les duia de cap, n'havien sentit parlar tota la setmana. Les mosses de Sant Esteve no sabien conversar de res més: -" Nenes que hi anirà l'Andreu de cal Sastre!",- "Au va! però si té feina a cuidar del bestiar!", - "Jo em posaré ben guapa!Ja veuràs quan em vegi l'Andreu...", - "jajajaj esteu desvariant voleu dir que n'hi ha per tant?" . La Pilar i la Montserrat no acostumaven a assistir aquests balls, a casa eren vuit i la feina no els mancava, però tot i així alguna cosa les va empènyer a anar-hi, la curiositat i la idea de transcórrer una vetllada ballant amb els millors xicots de la contrada les cautivava.

-"Pip Pip". L'amic havia arribat. En Joaquim l'esperava al peu del carrer. Es coneixien de feia temps i les seves peripècies eren l'enveja de molts. Aquella tarda havien decidit pendre-se-la a un conegut local de Balsareny. Ja hi estaven arribant quan en Joaquim va observar que un cartell mig esbocinat s'escolava de la paret. Va aturar-s'hi per recollir-lo.-"Ei! has vist? És una propaganda! Resulta que fan un ball avui a les 6 de la tarda a un local que es diu Cal Pepet. On s'amaga això? No ho coneixem oi?", - "Si o que? no saps on cau? és un restaurant on fan ball i m'han dit que s'hi pot ballar amb unes pubilleees guapíssimes!!!", -"Ah si?doncs anem-hi no?".

La Pilar trigava a sortir del bany i la Montserrat s'inquietava. Tant que els havia costat convèncer el pare perquè les hi dugués... es començava a fer tard i la germana petita no volia ni imaginar-se que malauradament al final no hi comparexeissin. A l'últim la Pilar abandonà el bany, no es sentia del tot bé, les angines remprenien el seu curs, el termòmetre marcava 38 de febre. -"Ostres! Pilar i ara que fem? La mare no t'hi deixarà anar si ho sap!", -"No pateixis Montse m'he pres una aspirina i crec que aguantaré. Aquest ball no ens el podem perdre! Som-hi!".

- "Eva María se fue buscando el sol en la playaa...".S'encetava el ball amb una cançó un pèl antiga per l'any que corria, però als joves presents els fascinava ballar al so dels "Fórmula V". L'estança, decorada i il·luminada tènuament, guspirejava espurnes de frenètica motivació al ballar, en ella el públic es deixava endur per moviments accelerats que precedien als encontres que conduïen a balls més relaxats. Els dos xicots de Balsareny irromperen la pista, els seus cossos giraven al compàs de les cançons.

El pare acabava d'allunyar-se amb el cotxe i les dues germanes de Sant Esteve es disposaven a prendre part de la gatzara que es respirava en l'ambient. Immediatament localitzaren les companyes i juntes es submergiren al ritme de les lletres que sonaven.

Les melodies ràpides es difuminaren per donar pas a balades suaus. Les mirades es creuaven, les mans s'entrellaçaven, els cossos es fusionaven en un, era el moment de trobar una parella per ballar tendrement un compàs lent i sensible. En Joaquim es predisposava a fer un volt davant el sector femení quan de sobte una noia amb una mirada encisadora creuà la seva trajectòria.

La Pilar feia estona que no veia la Montserrat i just quan marxava a cercar-la un noi amb una veu galant li esbossà un somriure seguit d'una pregunta molt dolça, "vols ballar?".

Per un instant, els semblà que la multitud que omplia la pista s'esvaïa, la música gairebé no l'oïen, el temps s'aturà per uns segons. Dansaven timidament entrecreuant meloses mirades, una espècie de cuquet els ronronava a l'estòmac, aquells eren els primers símptomes de l'amor.
Ballaren tota la vesprada intercanviant petites impressions, sense imaginar-se que aquell encontre era el preludi d'altres, que finirien en una boda.
Els rellotges assenyalaven el final de la vetllada, però en els seus cors s'hi evidenciava l'empremta de Cupido. Es despediren amb tristesa, però amb l'esperança de retrobar-se. Per damunt de tot anhelaven estar junts i quedaren per veure's.

D'ençà d'aquesta primera trobada en seguiren més fins al punt d'arribar el dia en què amb les seves dues filles i la família celebraren que ja en feia 25 d'anys que estaven junts i junts rememoraren aquest dia en què l'atzar els havia fet topar, li devien tant que no podien deixar d'agrair l'haver pronunciat i escoltat dos mots, "Vols ballar?".