Voleu Orenetes

Conte curt per explicar en les llargues nits fredes d'hivern a la vora de la llar de llenya.

El conte comença així: Hi havia una vegada dos orenetes, que tenien dues filles, eren com dues formoses princeses, bategant les seves ales, corrien, saltaven per arreu del niu, adossat en un teulat. Elles creixien amb alegria hi amb moltes aspiracions. Quant explicaven els seus somnis hi anhels, las que les escoltaven; obrien tant els ulls com quedant parades del que sentien i vivien d'alguna manera aquells bonics somnis de les dues germanes. Va arribar un jorn, que les dues deixaren la seva tendra infantesa, cada una d'elles va anar prenent el seu camí. La gran, amb seny e intel·ligent, profunda amb ses pensaments i les seves accions, somrient quant el moment o demanava, les seves accions es dirigien a la perfecció, les seves maneres las d'una gran senyora la seva manera d'obrar impressionava a propis i estranys. Pensava dues vegades el que tenia de dir, donava sempre una resposta correcta i sàvia en les preguntes que les altres companyes li feien.
L'altra germana era ben diferent, dons la seva intel·ligència era tot en ella alegria, encomanava arreu on anava la manera de viure, la manera de gaudir dia rera dia, trobava meravella un jorn de pluja, gaudia de que el sol li toques la seva cara, detectava els bonics color d'una flor, es posava trista en el plor d'un infant, jugava dins l'aigua dels bassals deixats de la pluja, però també si alguna de ses companyes li feia alguna pregunta, sempre donava una resposta alegre a les seves dubtes. La mare i el pare pensaven... En fi les dues son princeses de nostra llar, aprovaven la seva manera de pensar i d'obrar, les dues pensaven descobrir d'una manera o altre els perills que la vida amaga, una d'elles la gran las formules matemàtiques, que permeten donar solucions a la vida, l'altre la petita en trobar la filosofia per arranjar de la vida la resposta exacta! Una la finalitat del ésser humà la gran i la petita, les flors, la pluja, el cel, el vent, l'aire, el foc tenen el secret de l'eterna felicitat.
L'una creu amb la rectitud de la vida, l'altre creu que la vida es com les ones del mar. Una... Vol omplir el mon de pensaments profunds demostrats per la ciència exacta, l'altre la petita vol omplir el mon d'alegria, de bons auguris, i de pensaments profunds pensats amb l'esperit. Avui les dues orenetes, volen rera els seus ideals, les dues creuen trobar en altres terres mes coneixements, cada una d'elles anirà en un lloc diferent, una a la terra l'altre volant cap el cel, les dues tenint a Déu com a guia que les mira, les dues amb un somni dins les seves ànimes, les dues volen donar els seus cors al mon sencer, les dues amb l'esperança de poder construir un nou mon un millor demà, les dues amb les seves ales molt obertes, les dues sentin que no son humanes i que son sols orenetes. Així com orenetes tindran que volar la data esta molt propera, les dues diu sa mare son el meu consol la continuació de l'espècie. Les meves filles convertides en adultes orenetes son las estimades germanes del meu petit fill, que les mira sorprès pel seu futur vol, sens comprendre la importància de la seva migració. El destí a fet que les orenetes, no es poden aturar, han nascut per emigrar dia rera dia en altres llocs, per ampliar els seus coneixements de conèixer noves terres, noves cultures.
Així que petites filles, petites orenetes no em queda mes remei que dir-vos amb el cor de mare, l'hora es arribada hi em tot el meu amor, nenes heu d'emprendre el vol, esteu les dues en las meves mans com a punt de partida, vull aixecar a les dues al cel per ajudar-les a prendre el seu gran vol, veure ses ales obertes, els seus ull en l'horitzó, llegir els seus pensaments de mes filles allunyades, els seus cors en Déu que les protegeix en el seu primer vol a terres llunyanes, hi quant no les tingui en mes mans el contacte del seu cos, sentin elles las turbulències dels vents allà dalt del cel llavors... Dic voleu, voleu mes estimades filles, amb la llibertat de les orenetes, amb vostres ales esteses. Que Déu os beneeixi i os acompanyi vostre primer vol a altres terres i a noves aventures... Voleu, voleu estimades filles!

Fin
Autor: En Ferran de Montagut, escrita avui dia 28 de Desembre del 2004, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" el que esta envoltat d'un bonic "JARDI VERD" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya! E-Mail: demontagut@yahoo.es el_primer_creador_de_somnis@msn.com mas_el_sol_solet@hispavista.com juandemontagut@latinmail.com aveura_si_truqueu@hotmail.com etc.

Notes; Aquest conte es com una lliçó de com s'ha d'obrar en la vida, de petits se els hi ha d'ensenyar com s'ha d'obra de gran, llavors l'èxit es complert!