Voldria dir... t'estimo!

Hi ha moments en què ja res no té importancia, en els que tot s'hi val per dos segons al teu costat.
Un somriure, una mirada... res tan car havia conegut abans. Potser no ets el brillant més valuós d'aquesta terra però als meus ulls ets el que brilles més. El que em captiva i em fa desfer en un profund sospir.
Amb cada bri del meu alè deixò enlairar petits fragments de tu que conservo en el meu record.
És difícil de descriure aquesta sensació però tancant els ulls aconsegueixo estar per un instant al teu costat. Llavors respiro fons, vull sentir-te , notar la teva olor, acariciar-te, somriure't, mirar-te als ulls i desfer-me. Però en obrir els ulls, res de tot això aconsegueixo recuperar, tot s'esvaeix. Tu estàs lluny, segurament massa capficat per dedicar el teu temps a futeses tan simples com...un sospir.
Potser ja és tard, potser no és el millor moment, però el meu cor encara no ha dixat de bategar!