Viure en temps de mort

Vivim temps de ceguesa
(potser en Saramago fou clarivident)
i les nostres pròpies veus
ens semblen els brams d'una bèstia
(que per coneguda no és menys horrible)
obtusa i sanguinària.

Vivim temps de confusió
(percussió d'ànimes dins una cambra sense oxigen)
i els silencis, a vegades,
ens semblen la calma just abans de la tempesta
(que per esperada no és menys temible)
inclement i devastadora.

Morim en temps de guerra
(armes que són bèsties obtuses i sanguinàries,
armes que són inclements i devastadores)
i ens quedem sense vida dins una cambra
exempta d'oxigen, tancada per les mans
de criatures sordes, cegues, i mudes.