Viure, abans de treballar.

Són les 6:30 del matí, com de costum, Pau veu molts de cossos en moviment, caminant lent, cares apagades, dormides que tenen alguna cosa en comú. Sobre les 7 , quan els cossos comencen a ser persones gràcies al cafè matutí, el jove Pau segueix veient les mateixes cares però aquesta vegada són totes d'al.lucinació al veure la seva roba extremadament cridanera plena de reflectants i colors molt vistosos i la seva cara suada i vermella, però amb un somriure de 32 dents i no comprén per què el miren d'aquella forma tan insultant i penetrant; i de sobte la cançó del seu reproductor iPod Shuffle canvia i sona Nothing else matters de Metallica i al minut 4:50 compren involuntàriament la part que tenen en comú les cares que veu cada matí, són cares de agotament, monotonía... i gràcies a això descobreix el significat de la cara que posen al veure un home calçant unes Asics, corrent a un ritme alt per els carrers de la ciutat i amb cara de felicitat, i la simple raó d'aquesta situació contextualment anormal és que a en Pau li encanta sentir-se viu, sentir cada respiració, cada trepitjada, cada múscul funcionant correctament.
Pau és un enamorat de la vida, de les sensacions, i per això, cada dia surt a córrer al matí abans d'anar-se'n a treballar.