Vitrall

Vitrall encès de lluna,
pintes el cos postrat.
Sobre blanc tornes bruna,
la pell que he estimat.

Llampant com una espurna
l'amor s'ha acomiadat,
d'hores foses una a una.
Que n'ets! vidre trencat!

Bocins que entre la runa,
cintes de plom han nuat.
I quin bell vestit tot d'una
màgics colors t'han posat.