Vida nostra (Pensaments)

Qui no ha sentit quelcom durant el llarg de la seva vida? Potser tristor? Potser amargor? o qui sap si algun ressentiment.

Per a mi es que de tots nosaltres ningú escapa a sentir algun d'ells alguna vegada, es part del nostre ésser es part de la natura humana. Com plorar, el plor es part de l'alliberació de quelcom, sia una mort d'un ésser estimat, un mal que t'has fet, quant set casa un fill o una filla llavors aquest plor es emotiu.

Hi si aqueixes emocions queden dins nostre? Es llavors quant al no sortir de dins nostre som eixuts, freds, tot en nosaltres es amargor, llavors així fem que sigui sense voler la nostra pròpia personalitat.

Avui dia els mals aqueixos son molt freqüents, dons els trencaments familiars, les frustracions, les repressions, els fracassos i el cansament de la vida i sense donares compta ella s'apodera de nosaltres i molt mes quant veiem que el nostre propi esforç no dona els fruits o mai no funciona; i pensem que tot en a sortit malament.., perquè la vida no ha set justa amb nosaltres, es sols llavors quant surten aquells ressentiments de la tristor, de la soledat i fins i tot poden quedar permanentment instats dins del nostre cort de per vida i costa molt retornar a la normalitat.

Aquesta forma de ser o de fer les coses fa que tot en la nostra vida la veiem com si fos uns pel·lícula vella en blanc i negre d'aquelles que avui ja son historia, tot es gris blanc i negre i ja no veiem la bellesa de la vida, els bons moments passats es tornen indiferents d'avant nostre, i deixem anar oportunitats, es com comencem a crear el nostre propi cercle, una realitat falsa i mes al creure que ja ningú ens estima o tots ens volen fer mal.
Al guardar per molt temps aquesta actitud, anem allargant el nostre propi sofriment i el sofriment de les persones que ens envolten i ens estimen. Tot aquest procés ens pot portar tota classe de malalties deduïdes d'un cor trist. Tant com grip, tos, angina de pit, infarts, i mala circulació, entre altres coses molt o tant greus com les que e mencionat.
Cap medicament, dieta o exercici pot curar dites malalties, l'única manera de poder curar totes aquestes malalties es l'amor, l'amor que torni a néixer en nosaltres. Es l'única medecina per fer reviure de nou nostre cor quasi mort.
L'alegria es l'única medicina capaç de reviure un cor mort per les ferides del passat, sense aquesta alegria nostra vida queda frenada al haver quedat sols, estem reprimits amb un continuo dolor en tot el cos, les cames ens pesen i quasi no podem caminar, sofrim a causa de nostra continuada soledat, per tenir el nostre cor tancat a l'amor, potser desprès de tants anys no sabem obrir-lo, no sabem donar-lo, i molt menys potser tampoc el sabem rebre.

Els medicaments no son suficients per un cor que es va deturant, fa falta quelcom mes, una mica d'amor, que es on hi ha la fragància, mes.., si no deixa passar aquest amor a la fi el cor aquest nostre s'ofega i mora.


Ha sigut un curt relat escrit avui dia 8 de Juliol del 2006, per en Ferran de Montagut, en el meu estudi el "MAS dels TILERS" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya.

Aquest escrit es dedicat a una noia de nom Maria Dolors de Sabadell, província de (Barcelona) Tarda hora 17.

Ferran de Montagut

E-Mail: ferran_baron_de_montagut@msn.com etc.