Cercador
viatge sense tornada
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
avui
he pres la decisió
de marxar de casa i no tornar
i ara
surto per la porta principal,
baixo unes poques escales que em porten de ple cap al carrer
i començo a caminar per la vorera de la meva esquerra
observo els cotxes al meu voltant
tocant claxons,
accelerant,
frenant
mentre jo continuo fent camí cap a lloc de ningú,
fent el viatge sense tornada,
trepitjant fort pels carrers de la ciutat dels desenganys,
acomodant amb pas lleuger les inquietuds perdudes,
les il·lusions de futur per conquerir...
les il·lusions sovint oblidades pels qui han volgut aconseguir els seus somnis
aquest
és el camí cap a lloc de ningú,
el viatge sense tornada
que destrossa, empresona,
assessina els meus ideals sense compassió
però fins que no es faci justícia
tornaré sempre a marxar per no tornar
i de fet
mai no m'he mogut del mateix lloc,
i aquest
encara és el lloc de ningú
Comentaris
-
* fent camí cap a lloc de ningú *[Ofensiu]kispar fidu | 28-08-2006
Cap a tu mateix,
cap a un destí que sembli més nostre,
cap a unes il·lusions conegudes...
sense tornada, un pas més i ja no hi ha volta enrere.
Cada pas un tros de camí que ja no pots recular...
Però tot i no haver-hi tornada, avançar sempre t'ajuda a coneixer-te!
que vagi bé!
ens veiem per aquí!
Gemm@ -
Ánims[Ofensiu]fidel a la utopia | 24-07-2006
Alguna vegada tots hem sortit de casa tenin aquestes sensacions buscant un mateix camí, però ara no és moment de tindre debilitats entre tote hem de forts i valents.
Ànima noi !
Per cert la teua poesia m'encanta em fa entrar en un altre món -
sensibilitat i creació[Ofensiu]Melcior | 11-07-2006
únicament un dubte, és poesia o son cançons?
clar que venin del món de la música, això es
normal.
Endavant. -
Veig....[Ofensiu]Pepastor | 01-07-2006
... (és una interpretació personal i lliure), veig al principi del poema un "jo quotidià", que anomenaria "el jo Nº1" que vol marxar del seu jo sencer. Vull dir que aquest jo Nº1, és només una part de la unitat, una petita part del jo.
és a dir, el jo quotidià i el jo Nº1 és el mateix i vol surtir perquè no li agrada la seua menuda quotidianitat: és l'acceptació de la rendició.
El jo Nº2 que comença "mentre jo continuo..." fins al final, és un jo més gran, una part més gran del jo sencer perque conté l'acceptació de la lluita, la força, la fermesa, la reiteració. És el jo que busca el seu lloc i el canvi de la quotidianitat.
Avisa'm si et molesta que em ratlle tant amb la teua poesia.
De totes maneres, gracies per escriure.
besets
pastor
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872566 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.