Viatge amb el 36

Ahir vaig gaudir d'un adorable viatge amb el 36 (Paral·lel-Pl. Congrés) tornant, al vespre (20-21h.) del Paral·lel per anar cap a Sant Andreu. Primer, esperant-lo a Drassanes, imaginant viure en un dels pisos d'obra vista que hi ha al davant, amb les vistes a l'estació martíma, veient passar vaixells que s'enduen els viatjants cap a altres indrets del Mediterrani. Un cop agafat el 36, el recorregut em va dur pel Portal de la Pau, amb la desembocadura de les Rambles, que hi aboca carretades de turistes que creuen cap a la passarel·la del Mar, amb la inevitable contemplació dels lleons que vetllen per la integritat de l'estàtua de Colom. I seguidament el passeig Colom, amb el Moll de la Fusta a una banda, i els imponents palaus militars a l'altra. Arribats a Palau de Mar, agafà el passeig del Comte de Barcelona destronat, on vaig poder contemplar el front portuari vell de Barcelona. Girà pel carrer d'un almirant i creuà la Barceloneta, barri que evoca contrastos amb els amplis passeigs que l'envolten. A la Barceloneta, estaven de festa, amb banderins i pancartes penjats pel carrer, afegides a les habituals esteses de roba. Sortint de la Barceloneta, arribàrem a les platges, on la mar, blava i misteriosa, captivava els transeünts del passeig. Sortint de les platges, entràvem de resquitllada a la Vil·la Olímpica, amb l'humil i majestuós, alhora, centre religiós del Pare Abraham, amb el cementiri del Poblenou al fons. Ràpidament, el Poblenou es feu visible, primer amb les seves naus de tallers, magatzems (ara centres logísitics) i la imprenta de la Vanguardia, i després amb la vida del barri, els pisos antics, els moderns (i discutits) del 22@ i la sempre vigorosa rambla del Poblenou, amb el Casinet de l'Aliança presidint-la. Sortint del Poblenou, vam arribar a l'espectacular (o especular) Diagonal Mar, amb les seves torres d'habitatges (només assolibles a butxaques que mai havien visitat aquella zona) i el seu parc d'últim però atractiu disseny. I ràpidament, entrem al contrast de la Rambla Prim, amb edificis també altíssims però amb més alta densitat de balcons, finestres i roba estesa que les seves torres ara veïnes. La Rambla Prim, és una de les rambles més viscudes de Barcelona, tot i la seva poca longevitat, suposo pel poc espai vital dels habitacles que la formen. Finalment, arribàrem a una altra zona industrial, fins fa poc, habitada per motorhomes molt més modestes que les que es passejaven per Montmeló fa poc. D'allà, voltejàrem el triangle ferroviari, només conegut pels mouen públicament Barcelona, fins arribar al Passeig d'Onze de Setembre, a la Rambla de Sant Andreu, una rambla que ha d'aprendre de les rambles per on passa el 36.