Cercador
Vestit de llum
Un relat de: Lluna- Compartir:
Duia el vestit de la nostàlgia,
el mocador de la tristesa
i les sabates del dolor.
Volia despullar-me
fora dels meus límits del meu cos,
em feia por.
Però vas aparèixer
vestit de llum,
reconeixia l'aroma del teu perfum.
Bescanviàvem esperits,
compartíem essències
I ara el meu cos lleuger
es vesteix de llum
i cada dia es perfuma
amb la fragància del meu amor.
Comentaris
-
Preciós[Ofensiu]franz appa | 24-01-2008
deliciós i ... lluminós ...perdona que sigui tan poc original, però és veritat, el poema desprèn la llum de la qual parles.
Què més se li pot demanar a un poema?
I som en plena fase de lluna plena, millor impossible!
Una salutació,
franz
-
Mercès pel teu poema[Ofensiu]Epicuri | 24-01-2008
M'ajudat a treure'm el vestit de la nostàlgia,
el mocador de la tristesa
i les sabates del dolor.
i a escalfar-me amb la llum del meu amor que es el teu, el seu ....el de tots
la llum tan sols disipa la foscor.
m'ha agradat. -
Un poema[Ofensiu]Melcior | 23-01-2008 | Valoració: 10
que evidenment ens dur a la claror .
Endavant!