Cercador
Vers alliberat
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Tu
que tens el cor en les paraules
i no dorms arrecerat en la provocació, en la mentida
de diaris que dibuixen desastres constants
planejats a consciència divina
d'alguna ment mal il·luminada.
Tu
que tens el seny dins les arrels
i no formes part de la carcassa imposada... tu
que guies camins visibles d'esperança
perquè protegeixes el rostre primitiu i nu
fins arribar a la llibertat de nosaltres
... desfent nusos de ferro
quan volien ofegar-te entre reixes...
Tu ets el vers,
l'ocell que vola estès,
el sostre blau accessible...,
inacabable com la mar mediterrània
enamorada del cel ple d'estels rojos.
Tu ets la raó,
l'amor etern que feia falta
per fer petons de sucre
embalsamats amb el crit final d'una victòria.
Tens el cor en les paraules, el seny dins les arrels.
que tens el cor en les paraules
i no dorms arrecerat en la provocació, en la mentida
de diaris que dibuixen desastres constants
planejats a consciència divina
d'alguna ment mal il·luminada.
Tu
que tens el seny dins les arrels
i no formes part de la carcassa imposada... tu
que guies camins visibles d'esperança
perquè protegeixes el rostre primitiu i nu
fins arribar a la llibertat de nosaltres
... desfent nusos de ferro
quan volien ofegar-te entre reixes...
Tu ets el vers,
l'ocell que vola estès,
el sostre blau accessible...,
inacabable com la mar mediterrània
enamorada del cel ple d'estels rojos.
Tu ets la raó,
l'amor etern que feia falta
per fer petons de sucre
embalsamats amb el crit final d'una victòria.
Tens el cor en les paraules, el seny dins les arrels.
Comentaris
-
...[Ofensiu]Carles Ferran | 01-06-2012
El cor en les paraules, el seny dins les arrels... Potser aviat sols quedaran lliures els versos, quina responsabilitat la dels poetes!. I tal vegada els haurem de difondre boca a boca, orella a orella, si no s’atura l’onada de repressió que avança.
Salutacions cordials.
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872435 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.