Vergonya , vergonya, vergonya.

Un relat de: mila albert
M'he despertat al meu llit calent i sec. M'he dutxat amb aigua calenta i m'he vestit amb roba neta i seca. He esmorzat un cafetó amb llet i unes galetes bomíssimes. He pujat al cotxe i he tingut fred un momentet, fins que ha començat a sortit l'aire calent de la calefacció. He aparcat prop de la feina i he estat tot el dia a cobert i amb bona temperatura. Ara vaig cap a casa dins del meu cotxe per sopar i anar a dormir en el meu llit calentonet.

A fora plou i el cel serè anuncia la glaçada. A fora hi ha milers de persones que es lleven, viuen i dormen al ras o en tendes de campanya i jo no faig res.

Comentaris

  • Aiaiai![Ofensiu]
    mila albert | 24-03-2016

    Ufffff! Veig que escriure sense ulleres i amb això que en diuen text predictiu és un esport de risc. Un apòstrof convertit en coma, una hac espontània...
    No ho faré més!

  • Gràcies[Ofensiu]
    mila albert | 24-03-2016

    Gràcies. Es el primer cop que algú llegeix el que escric. Segur que ara m,animaré hi començaré a posar relats. Estic entusiasmada amb aquest lloc. No puc parar de llegir.

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 22-03-2016 | Valoració: 10

    Mira jo penso igual que tu i sento vergonya inmensa de tot el que passa. Mes crec que no está en les nostres mans, si els que manen el mon no fan quelcom, malament anirem. Mes sento vergonya sí

l´Autor

mila albert

1 Relats

4 Comentaris

414 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor