Cercador
Verd
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
A part dels colors de la meva estimadíssima Senyera,
sempre m'ha atret el color verd.
La virtuositat del verd, la trobem per exemple
en els paisatges de la nostra terra,
en cada una de les fulles que dibuixen els propis arbres,
en cada matoll arrelat als camins...
i a cada racó insospitat
on la bellesa es conjunta de manera formidable amb la frescor de l'aigua del riu,
i en les coves i roques de la muntanya fèrtil
que s'alça i es reafirma a cada cop que els nostres ulls el contemplen.
Així doncs, allà on sempre hi sigui present el verd,
també serà on la naturalesa es farà més evident a cada instant.
Comentaris
-
una bufada de frescor...[Ofensiu]ROSASP | 01-05-2005
A mi també m'encisa el color verd, en totes les seves tonalitats, l'herba, els arbres, els llacs, la molsa...
Em transmet una sensació de frescor, d'oxígen i d'esperança. No sé, color de vida...
Una abraçada!
-
Color de Llibertat...[Ofensiu]Maragda | 29-04-2005
El teu poema, revestit de pau, m'acaba de transportar màgicament als paisatges que descrius. He volat a les capçades dels arbres, m'he assegut prop dels matolls arrelats i m'has fet endinsar en les coves i les roques de muntanya, banyant-me amb el pensament dins les verdes gorgues que fressegen als rius... El verd és pau, esperança, frescor i també, no sabria dir-te per què, el relaciono amb la llibertat.
Em farà il.lusió prendre part a la teva novel.la. Una bona iniciativa i el tema m'encanta.
Salut!
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872182 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.