Cercador
Veig. Sento
Un relat de: Epicuri- Compartir:
.
Veig el verd, amic del groc.
Veig les flors de maig sortint,
del mes que els hi pertoca.
Veig el verd que no es fa groc.
El vermell, que escàs que raja.
El cel tenyit de blanc
de gris i negre.
El llamp el sento;
El tro de juny
retrunyint irat.
Com un tenor que
la veu prou li torcen.
Sento el vent i no el veig
i tot s'ho endu. Conreant:
Un mar d'estels
una lluna d'arrel,
una brasa de foc i
al fons d'un prat
dallada pel vent,
finalment...
La mare del temps.
Veig el verd, amic del groc.
Veig les flors de maig sortint,
del mes que els hi pertoca.
Veig el verd que no es fa groc.
El vermell, que escàs que raja.
El cel tenyit de blanc
de gris i negre.
El llamp el sento;
El tro de juny
retrunyint irat.
Com un tenor que
la veu prou li torcen.
Sento el vent i no el veig
i tot s'ho endu. Conreant:
Un mar d'estels
una lluna d'arrel,
una brasa de foc i
al fons d'un prat
dallada pel vent,
finalment...
La mare del temps.
Comentaris
-
Uff[Ofensiu]allan lee | 11-06-2013
M'agrada molt aquest cant de primavera. La darrera estrofa, amb una força i bellesa formidables. Però tot, tot el conjunt, per rellegir. Me'l imagino en veu alta, enmig la dansa dels elements. Una abraçada
a -
Sentits de vida desfermats[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 11-06-2013 | Valoració: 10
Ho veus com estàs en un to de gràcia? Suposo que t'has rellegit aquest magnífic poema, oi? És un cant a la vida, als sentits desfermats, a la joia primaveral. Em recordes una passejada que fa poc vaig fer de Les Planes a Sant Pere Màrtir, amb la natura desfermada de colors, aromes i tactes esclatants. que continuiel pintor amb el seu quadre! Una abraçada.
Aleix
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
430427 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com