Vas ser... i ets part de ma vida

Un relat de: Ferran de Montagut

Estimada vares morir jove i encara verge, però per a tu els anys no t'han passat, dons estàs igual de jove en el meu record. Jo... He envellit tot jo, el meu cos les meves il·lusions, ara també tinc els cabells emblanquits con la neu, aquella neu que tant t'agradava, recordes... Estimada. Sempre has estat dins de mon cor.
Vull pensar que de no haver mort, de segur els dos hauríem sigut immensament feliços; mai ens haguéssim separat... Nostre amor era un pur amor.
Al passar dels anys amb fill o no, haguéssim envellit junts enamorats, venerant-nos l'un a l'altre, estimant-nos com el primer dia.
¿Recordes? Amor meu, ma persona mes estimada, recordes quant ens vàrem conèixer...
Va ser en aquell carnaval de la "Bolera" en el que tu anaves disfressada de ballarina, tant fineta, tant blanqueta tota tu tant del vestidet com de pell, ja llavors eres una formosa noieta que jo mai m'havia fixat, jo recordo amb enyorança que vestia un trajo d'època era tot un jove cavaller, bromista, ven plantat i maco, totes les teves amigues em venien al d'arrera.
Jo al veuret tant cofoia, tant preciosa, que tota tu desprenies lluminositat, amb aquell sempre somriure que portaves als llavis, dons aquell dia et vaig veure com el meu Àngel, la noia que havia d'emplenar el meu cor. Decidit m'atansa a tu, però com que era tant bromista, quant tu estimada t'anaves a seure, jo et retira la cadira i vares caure deliciosament al terra, allò va ser encara que quelcom molesta que et fixessis amb mi.
Des de les hores passades les festes del carnaval, vàrem començar a sortir junts. Recordes... Quant feiam portalet junt a la paret del bar dels teus estimats pares, també passejàvem Camí Ral amunt Camí Ral avall; agafats de la ma, o be jo et rodejava el teu finet cos amb el meu braç. Ens estimàvem, aleshores i jo encara després de tants anys encara t'estimo, encara porto la medalla que et vaig regalar un any per Sant Jaume data del teu cumpleanys, la porto penjada junt al meu pit i... Dins de mon cor. Ara a pesar de no poder ja abraçar-te ni de poder mimar-te estimada, ja que Déu en sa infinita misericòrdia lluny de mi se t'emportà.
Déu no va voler que fores per a mi... Ell et va voler per Ell, desprès de tants anys de festeig et va cridar, encara avui jo ignoro els motius que va tenir per trencar nostre fort i pur amor tant lleial.
Amor sens passió, amor ingenu, amor místic... Amor pur com mai ningú podia haver somniat.
Han passat trenta set anys, els porto contats any rera any... Jo aleshores vaig plorar molt la teva pèrdua, la teva adsencia, molts anys després em vaig casar...
Mes aquell casament havia de fallar, estava predestinat a fallar, fallar perquè a ella jo no l'estimava, sempre estaves tu present, potser desprès hi va haver un temps que t'oblida, ¡llei de vida! Inconscientment sens voler. Desprès ma vida va donar molt toms, avui encara en dona, ja fa dies que penso altre volta amb tu estimada; la primera, el primer amor sempre queda, sempre torna mai s'oblida. Mes... Jo tinc la certesa de que tu no has sigut de ningú mes.
Et sento dins meu roblerta i jove, el teu cos dins del meu pensament no ha embellit, el meu si: Tu et conserves intacta pura, verge, jo això ho puc dir... He sigut esclau de las meves passions... He embellit com el temps, com els anys amb soledat, sol sens ningú.
Ni tant sols tu vida meva has pogut estar omnipresent en carn i ossos al meu costat; sols se que sempre estaràs amb mi i també dins meu, prop; molt prop meu, sens poder acariciar, sens poder tocar-te, sens poderte veure. Però et sento molt prop dins mon ànima per sempre.
Fi

Autor: Ferran de Montagut, escrita avui dia 9 de Setembre de 2003, en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET· el del "PATI VERD" Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya.

Notes: Qualsevol semblança amb altre escrit o fer referència a persona alguna es una casualitat, aquest escrit, sols ha sortit de la meva ment, i en la realitat no fa referència a ninguna parella en concret. L'Autor: deMontagut
E-Mails: ferran_de_montagut@hotmail.com ferran_de_montagut_cos@msn.com drac_del_mon_i_cos@hotmail.com aveura_si_truqueu@hotmail.com nou_mon@hotmail.com aneu_a_la_merda@yahoo.es mas_el_sol_solet@hispavista.com fnaspleda@hotmail.com

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

887993 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)