Varanassi India

He estat a Varanassi 3 dies

Es un lloc i riu sagrat, escales empinades que pugen i baixen, com tota l'India hi ha molt de tot, i com no molt de sofriment ..., es un lloc de peregrinació de vida i de sobreviure

Els sentiments com les paraules s'acumulen i no puc ordenar-les

Gent, riu, majestuós, gran, mort, vida, sobreviure, esclavitud, negoci, donacions, morro, pooja, ritual, monos, gana, lashi, diddi, peregrins, sadhus, pobresa, sagrat, santedat, foc, flama, son... guiris, negoci, saris, pashmines, nens i nenes, shai,

Quant passes per el crematori t'avisen que no facis fotos es privat i es íntim, hi passo 4 vegades al dia quant no passo 6 vegades, moltes vegades et topes amb el grup de familiars del mort i ell o ella inclòs, a vegades les vaques tampoc et deixen passar i has de vigilar no trepitjar les seves caques però com que elles son sagrades que hi farem..., els morts els diferencies si esta tapat amb colors es una dona, primer el fiquen a dins del riu i desprès el cremen, no utilitzen ni mistos ni encenedors, la flama amb que els cremen fa 5000 anys que esta encesa i ja s'ocupen de que no s'apagui, els pulmons dels homes i la pelvis de les dones es el que tarda mes a cremar

No cremen a les dones embarassades, als nens, els que els hi ha picat una serp, els leprosos, i els sadhus; tots aquests en lloc de cremar-los els tiren al riu

Al costat del crematori hi ha un edifici trist i molt gris a on hi ha malalts terminals que viuen allà esperant el llarg viatge final

Ens expliquen que el cos triga 3 hores a cremar i si ho fan al crematori elèctric triga 6 hores

En Rama un malalt de Sida terminal m'explica que nomes acompanyen al difunt homes, les dones ploren i ells ho fan internament, desprès els fills, dona o marit es rapen el cap i fan ofrena al riu

Durant les 24 hores que dura el dia, tothom que venera al riu Ganga, es banya, renta la roba, resa, es moca, medita i els nens juguen a dins del riu, jo també m'hi volia ficar però nomes hi vaig posar el peu de part de totes i tots, com vaig prometre

A les 5 del mati em llevo per anar per el riu amb vaixell i així formar part del decorat que a vegades penses que ells son els que fan d'actors però a l'hora som nosaltres que som els artistes principals d'aquell moment del seu riu estimat

A dins de la ciutat els carrerons son estrets hi passa una moto, les vaques i la gent es com si fos un laberint, si el veí de davant ronca el que viu al davant segur que el sent

Em sorprèn un cartell pintat a la paret:
"Afortunats els que viuen per sempre al costat del riu Ganga"

Passeges, et treus de sobre els pesats que volen que vagis a veure la botiga del seu parent cosí o oncle, camines, vigiles, puges i baixes les escales, i les tornes a pujar, per tornar-les a baixar

Em plantejo si tot es un decorat real i es el seu dia a dia, nosaltres els forasters som els passavolants els que sortim a la pel·lícula com artistes convidats o no..., d'aquell dia o moment