Vaig caure daltabaix d'una ampolla d'anís

Vaig accidentar-me. Amb tanta mala sort que vaig anar a caure dins l'ampolla d'anís castellana. No em pregunteu com va anar la cosa però quan és té mala sort és té mala sort. El líquid era enganxós, pastós, pudent. Jo procurasa sortir però relliscava per les parets amarades de sucre. A casa, em buscaren pertot arreu menys a la licorera, que és on vaig passar aquelles setmanes horroroses. Vaig tenir temps per moltes coses. Entre elles per adonar-me del classisme insuportable que hi ha entre les ampolles de licor. El whisky de malta etiqueta 12 anys regna en aquella tribu. Tracta amb indiferència i amb despit la resta, talment un vell sobirà absolut. Gaudeix el whisky d'una cort d'aduladors formada pel conyac del rostit, la ginebra dels cubates i el xerès del postres. Després ve la ratafia que per ser artesanal és considerada, allà dins, com un personatge rústic i primari. Però entre la pobra xusma, els maltractat, els que no els tenen per res hi vaig descobrir totes les ampolles de la panera de Nadal, recloses entre l'obscuritat, sense poder a penes respirar. La d'anís estava entre elles, marginada, sovint objecte dels més terribles escarnis i humiliacions. Només faltava que jo hi hagués caigut a dins. Va sofrir tot tipus de burles. La més cruel era aquella que deia "mireu, l'Anís Castellana per fi ha fet les paus amb l'Anís el Mono". Vaig tardar moltes setmanes en sortir. La meva dona no bevia, ni devia tenir humor per preparar cap mena de rostit. A la fi, la presència del de la pòlissa d'assegurances, per cobrar la meva desaparició, la va portar a obrir la licorera. Jo vaig cridar amb totes les meves forces. I és llavors quan vaig aparèixer, fatigat, destrossat, arrapat en aquella paret de vidre rugós. La meva dona serví dos tragos curts d'aquell anís. I tot seguit digué "veu com s'adapten aquests de l'anís, ara fan com els xinos, i afegeixen una sagrantana". Tot seguir vaig tornar al silenci de la licoreria. Això sí per obra i gràcia del comentari de la meva dona, nosaltres havíem fet un pas decisius en l'escalafó social d'allà dins.