vaig a fer un poema...

vaig a fer un poema
que no deixi de recordar-me
tot el mal tan greu
que pateix la humanitat


sé de tu
que jo no sóc ningú
si em trenques l'espinada
amb cops de fúria desinteressada...

no t'agrada tot el què dic
i ho pagues amb mi
sense pensar en cap instant
en el nostre futur que serà demà


mentrestant, els palestins a casa seva
continuen dessagnant-se per carrers estrets,
i aquí no podem aturar
la bogeria de viure sotmesos
en una democràcia injusta,
ofegant-nos sense compassió
per un capitalisme absurd i imposat

ells
es moren immersos en la por
d'un exèrcit que els dispara
amb bales que no són de goma
tal i com ens volen fer creure


si...

i jo sé de tu
que no sóc ningú
quan em trenques l'espinada
amb cops de fúria desinteressada

i si no t'agrada tot el què dic
no cal que ho paguis amb mi,
fes-ho amb tots aquells assassins
que et roben la vida a preus dictatorials


ara ja he fet el poema
que no deixa de recordar-me
tot el mal tan greu
que pateix la humanitat