vaig a fer un poema...

Un relat de: Marc Freixas

vaig a fer un poema
que no deixi de recordar-me
tot el mal tan greu
que pateix la humanitat


sé de tu
que jo no sóc ningú
si em trenques l'espinada
amb cops de fúria desinteressada...

no t'agrada tot el què dic
i ho pagues amb mi
sense pensar en cap instant
en el nostre futur que serà demà


mentrestant, els palestins a casa seva
continuen dessagnant-se per carrers estrets,
i aquí no podem aturar
la bogeria de viure sotmesos
en una democràcia injusta,
ofegant-nos sense compassió
per un capitalisme absurd i imposat

ells
es moren immersos en la por
d'un exèrcit que els dispara
amb bales que no són de goma
tal i com ens volen fer creure


si...

i jo sé de tu
que no sóc ningú
quan em trenques l'espinada
amb cops de fúria desinteressada

i si no t'agrada tot el què dic
no cal que ho paguis amb mi,
fes-ho amb tots aquells assassins
que et roben la vida a preus dictatorials


ara ja he fet el poema
que no deixa de recordar-me
tot el mal tan greu
que pateix la humanitat

Comentaris

  • La teva poesia és més propera...[Ofensiu]
    deòmises | 09-05-2010

    ...a la cançó protesta, al poema-denúncia que a la lírica plena de floritures i de metàfores.

    Una visió fresca i contundent, amb llenguatge planer però no pobre.

    Gràcies pel retorn, d.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820906 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.