VA DE CULS! Relat Eròtic

Un relat de: Ferran de Montagut

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

VA DE CULS!
(Curta Narració)

Cap com el cul es el millor germà... Sens cap mena de religió, raça o condició.
Tots a tot hora... El tenen a ma, el porc, el normal i l'intel·lectual, també els frares, i el capellans, ministres i gens d'arreu.
Ni han de tota mena de mes grans i de mes petits i color... Alguns son calbs, altres amb grans purulents, altres de peluts. Alguns son nets i empolainats, d'exquisits olors, alguns la seva flaire es deliciosa altres la pudor es tant que has de fugir ven lluny del seu costat.
Pel seu be, l'home o la dona li dona el seu us degut i biològic, únic i exclusiu per la sortida.
També ni han que tenen el gust invertit, i en comptes d'evacuar li dona entrada i clar l'obertura es enorme. Sent així, pot produir inefables orgasmes, depenent sempre del que sia el seu veí... Dona motiu a lent o violents orgasmes.
Així llavors... No es gens igual si el veí es el pe o la vagina. El d'ella... Dona erotisme sexual, encara que poc inusual.
Avui en dia parlar d'aqueixos temes d'apassionats amors violents es tema del dia, com parlar del cul sens cap mena de contrasentit ja que ell es de per si molt eixerit, ja sap realment quina es la seva feina i el que a de fer.
FI,
Es un relat d'en Ferran de Montagut, escrit avui 17 de Març del 2005, en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya! E-mail: el_primer_creador_de_somnis@msn.com etc.

Comentaris

  • estik bastan farta...[Ofensiu]
    Yrch | 27-04-2005

    doncs això, que estic bastant farta de veure'l a l'apartat dels comentaris de molts dels relats que llegeixo, i sempre fent comentaris desprestigiant l'autor, i valorar amb unes notes molt baixes. Com a thalassa, amb un dels seus relats, que l'he trobat molt maco, i realment molt sensible, i vosté comentant que si, que realment és molt patetic. Hi ha comentaris que no cal fer-los, perquè poden ofendre. Per això la primera vegada que vaig llegir aquest relat seu de "va de culs" q és realment PATÉTIC, amb majúscules, vaig pensar que podia estalviar-me el comentari, per no molestar-lo. Però sap que li dic senyor Ferran de Montagut? Que no l'aguanto!Que amb els seus relats mostra tal com és realment: és un d'aquells senyors grans, que es pensen q ho han viscut tot, i es pensen que són els únics que ho han passat malament, i son tan egocentrics que no es preocupen de saber que és el que pensen o senten els demés. Per això no puc em puc estar de dir-li que el que vosté té es enveja, perquè sap que mai podrà escriure un relat com el de thalassa, que ara no recordo quin era.

    PD: com pot veure, no li valoro aquest relat, perque si l'hagués de valorar ho faria am un 1, i no soc tan dolenta... deixaré que conservi el seu 9'48 si tanta ilusió li fa!adeu!

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

888246 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)