UNA VISITA A LA NOTARIA

Espero mentre la Júlia i la Lorraine xerren sobre mi. La Lorraine és qui m’ha cuidat durant la meva estança i la Júlia és qui em va recomanar ingressar. La Lorraine li pregunta a la Júlia “Havies fet això abans” “No, mai. Però no crec que tingui cap problema”. I s’assenyala el bolso. “Es bon noi, a vegades s’enfada una mica però s’ha adaptat molt bé. Li he donat un petit sedant però m’han dit que el volien despert.” La Júlia riu una mica mentre em mira i enrogeix lleugerament. La Lorraine em treu el cabell del front i m’acarona la galta amb afecte. “Et trobarem a faltar” diu, i li passa la cadeneta a la Júlia que torna a enrogir, aquest cop intensament. La Júlia tiba i jo la segueixo, despullat, amb les mans lligades a l’esquena i una mordassa que em manté la boca oberta. A fora fa una mica de fred i la grava se’m clava a les plantes dels peus. Ens espera un Mercedes al parking. El meu cotxe no hi és i em pregunto que n’hauran fet. La Júlia m’obra, m’ajuda a pujar i ella entra per la porta de l’altre costat. La conductora te un mig somriure que li veig al retrovisor. Arranquem i quan ja estem a l’autopista, la Júlia em diu, “Em sap greu que tot hagi anat així. Avui signarem i ja estarà.” Posa un moment la mà dreta sobre la gàbia en la que tinc tancats els genitals com si volgués constatar que és real. Enrogeix per tercer cop i es posa a escriure en el mòbil. Jo miro per la finestreta amb el cap una mica lleuger pel que m’ha injectat la Lorraine. Al cotxe fa calor, lo qual entenc com una deferència cap a mi.


Jo tenia una empresa, de fet encara la tinc però quan sorti el sol ja no la tindré. Era una empresa tecnològica petita, una mena de startup però que ja tenia quasi catorze anys. Jo n’era el director i el principal accionista. Raul Vilà, era el cervell que dirigia als programadors i estava amb mi des del primer dia. L’empresa anava molt bé darrerament gràcies al fitxatge de Jaume Brugué, el director comercial que s’havia convertit en la meva mà dreta.
Uns mesos enrere ens va contactar un despatx d’advocats per dir-nos que un fons d’inversió volia comprar-nos. La oferta era bona però mai quedava clar si jo podria seguir al front de l’empresa o hauria de marxar. El empleats em deien que ningú ho faria tan bé com jo però a mesura que pasava el temps vaig començar a notar mirades estranyes, converses que paraven quan entrava jo i reunions a les que no em convidaven. Li vaig comentar a la meva ajudant però em va contestar que a vegades donem masses voltes al cap i veiem coses que no hi són. Cada cop em tornava més paranoic. Vaig notar que el Jaume també estava estrany, sec i como enfadat amb mi. Un dia vaig donar una ordre directe a la meva ajudant i vaig sentir com ella consultava amb el Jaume abans de fer-ho. Em vaig enfadar molt i li vaig cridar. Ella es va posar a plorar i em va saber greu.
Aquest ambient tant dolent a la feina també va repercutir a casa a on les coses ja no anaven gaire bé de feia temps. La meva dona es diu Claudia, treballa en una multinacional del sector de consum i li va molt bé. No és una guapa de foto però es molt sexy. De sempre havíem tingut un problema amb les relacions sexuals. A ella li agradava el sexe gimnàstic i la penetració enèrgica mentre a mi m’agradava la dolçor. A ella li agradava molt que se sentís el soroll de les pistonades quan més fort millor i es posava un coixí sota el cul per fer que li arribés mes endins. Jo no estava gens segur de que ella quedés satisfeta i per a mi molts dies no era satisfactori fer una espècie de judo violent patint per no tenir ejaculació precoç. Mentre va durar l’enamorament del principi ens feia gràcia als dos compartir aquests problemes, com la gent que adopta un gos de tres potes. Però últimament tot això ens estava caient a sobre.
En començar els problemes i sospites a la feina, jo arribava a casa completament paranoic i fent voltes a tots els signes de traïció contra mi que havia registrat durant el dia. La meva conversa era un memorial de greuges de qui no havia fet el que jo deia, de quin correu no estava en copia i de quina reunió s’havia convocat a les meves esquenes. Ella es posava trista i ho sentia molt per mi però es notava que pensava que jo era massa tou amb aquella gent.
Curiosament, en portar la paranoia a casa em vaig trobar sospitant que ella tenia una relació amb algú a les meves esquenes. Eren petits detalls que no arribaven ni a indicis. La forma com mirava al mòbil i el fet de que mai el deixava sol, l’ entonació quan em trucava per dir-me que arribaria tard, la forma d’arreglar-se, la roba interior nova... No cal dir que aquesta actitud meva ens va allunyar encara més i que tots dos cada cop sopàvem menys a casa, cadascú amb l’excusa de la seva feina. Quan arribàvem, miràvem alguna sèrie i anàvem a dormir. Si teníem sexe, era curt i poc satisfactori i quedàvem mes aviat tristos.
Però com diuen, el pitjor paranoic es que el que te raó en sospitar. Una nit em vaig adonar que no em deixava que la veiés despullada. Va sortir de la dutxa amb un barnús posat i com tapant-se quan normalment li agradava ensenyar. Al dia següent es va aixecar abans que jo i quan la vaig trobar estava a la cuina vestida amb un jersei de coll alt. Les nostres mirades es van creuar i vaig estar segur. Aquella nit, mentre ella dormia jo estava despert mirant el sostre. Estava posseït d’una febre que barrejava la sensació de traïció amb l’excitació sexual. Pensava en la feina, en la Claudia, en la feina, un altre cop en la Claudia en una espiral de despit estranyament excitant. M’estava tornant boig i vaig decidir fer alguna cosa. Amb molta cura vaig tibar de la màniga de la samarreta fins que va aparèixer una mossegada a la base del coll.
Vaig sentir una enorme soledat i em vaig posar a plorar com feia molts anys que no plorava, desconsoladament i deixant-me anar. La Claudia es va despertar i sense dir res em va petonejar la cara amb molta dolçor. Després em va acomodar per tal que plorés sobre el seu pit i amb la ma dreta va començar a acaronar-me el penis molt suaument. La meva reacció va ser fulminant. Estava tant trempat que em feia mal i vaig notar que ella tocava com si no s’ho creies. Vaig intentar girar-me per començar a fer l’amor però ella em va aguantar i va seguir manipulant el penis mentre em bufava fluixet a l’orella. “Ja se el que has vist. Ho sento.” Sense aclarir si sentia haver estat amb un altre o que jo m’hagués assabentat. Mai havia estat tant amorosa. Amb la mà al penis em dominava i em tenia a punt de explotar però sense deixar-me fer-ho. Em va dir “Jo t’estimo a tu” i jo vaig preguntar “Qui es ell? o es una dona?”. Ella va riure. “Es un becari de la feina. No és ningú.” I després vàrem estar callats molta estona mentre ella amb la seva mà em feia volar pel paradís i jo em deixava anar completament. Al final em va fer una mossegadeta al lòbul i jo vaig explotar. Em va abraçar fins que em vaig adormir. Quan em vaig despertar ja no hi era.
Vaig anar a la feina disposat a reprendre el control i acavar amb l’ambient de conspiració. M’esperava el Jaume i vàrem parlar els dos al meu despatx a porta tancada. Abans que jo digués res, ell em va dir que la gent ja no podia més, que estaven molt enfadats amb mi i que volien marxar tots. Quan jo vaig proposar fer una reunió amb els caps es va posar a cridar-me. “Tu et penses que això es un pati de col·legi? que pots fer el que et doni la gana?”. Jo estava de bon humor i no hem vaig enfadar. Li vaig dir que si veia impossible fer una reunió per tornar les coses a lloc, que fes una ell pel seu compte i que es proposés a si mateix com a cap. Jo treballaria amb ell com a segon i potser això ho acceptaria el fons d’inversió. Vaig notar que no m’estava agraït per la proposta, al contrari, quan va marxar semblava encara més enfadat.
Quan vaig estar sol vaig trucar a la Claudia. “Hola!”. Semblava molt contenta de parlar amb mi. Li vaig dir si volia quedar a dinar però em va dir que ja havia quedat. Li vaig preguntar “amb ell?”. L’havia agafat per sorpresa i va trigar un moment a contestar. Al final va dir “Si...” i va penjar. Sobtdament jo estava molt enfadat. La resta del matí no vaig poder fer res més que pensar en la Claudia i el seu amant. Tenia al mòbil unes fotos del casament d’algú de la seva feina i vaig buscar sospitosos entre els assistents. Eren homes joves, atlètics i segurs de si mateixos, practicaven esports i segur que al llit agafaven la iniciativa i buscaven la penetració des del primer moment. A les dues la vaig trucar. Semblava sorpresa i divertida. “Estàs amb ell?”. Ella va dubtar però va contestar. “No... encara”. “Estàs a una habitació?”. “Jordi, que busques amb tot això”. “Saber-ho...”. Va sospirar. “Si, l’estic esperant”. “Estàs despullada?”. Em va penjar un altre cop.
A la nit vàrem parlar civilitzadament. Em va dir que la seva vida era molt avorrida i que això que feia era la única diversió que tenia. Que m’estimava molt i que volia seguir amb mi però que si jo la deixava ho entendria. Li vaig dir que no volia deixar-la, que era la única cosa del mon que estimava. Vaig tornar a plorar i ella em va abraçar. Em deia “Ets tan dolç... em fa molta por que et facin mal”. Em va portar de la mà fins el llit. Vàrem tornar fer l’amor com la nit anterior, jo estirat i amb la boca al seu mugró com si m’estés alletant i ella masturbant-me durant molta, molta estona mentre em parlava a cau d’orella. “Saps que crec Jordi? Que prefereixes això. Que estàs millor així. Igual que a la feina, et faran mal si no reconeixes que ets dèbil. Deixa que passin les coses.” Com la nit anterior em va provocar l’orgasme amb mossegadetes a l’orella quan es va cansar de donar-me plaer. Vaig tenir un orgasme molt violent, com de dona, i vaig quedar amb tot el cos tan relaxat que em semblava que flotava.
Durant uns dies vàrem fer vida normal, com si no hagués passat res. No fèiem l’amor perquè ella em rebutjava amb molt carinyo. Cada cop que li vaig proposar anar a dinar va acceptar amb tota naturalitat. Jo escollia restaurants a prop de la seva feina per veure si ens trobàvem algú que ella mirés diferent. Res de res. Ella notava que jo buscava saber més i em somreia amb una expressió que em tornava boig de desig. Tot va canviar un dia en que estant al meu despatx al migdia vaig rebre una foto al Whatsapp. En primer pla es veia la seva mà tancada i darrera un llit de d’habitació d’hotel amb un coixí al centre. Al mirar en detall, es veia que dins la seva mà hi havia unes calces. L’efecte va ser elèctric. Vaig tenir una erecció tan forta que em vaig haver d’acomodar els calçotets. Vaig trucar el mòbil varies vegades però no em va contestar.
A la nit quan vaig arribar a casa em mirava divertida però amb condescendència. Hi havia electricitat a l’ambient i quan la vaig intentar petonejar em va descordar els pantalons, em va baixar els calçotets i es va posar el penis a la mà. “T’has tornat boig, no? Anaves tan calent que no podies caminar. M’has imaginat despatarrada sobre el llit i penetrada fins a dins de tot.” No es pot mentir sobre la teva excitació sexual a algú que te el teu penis a la seva mà. Ella va notar que es posava dura com l’acer i va somriure. Vaig notar que ella també estava molt excitada sexualment. Tots dos estàvem en una nova dimensió de la nostra relació. Anava a demanar-li que la següent vegada m’enviés un missatge de Whatsapp quan comencessin i un altra quan acabessin. Ella va dir “I ara que fem?”. Encara tenia el meu penis a la mà i l’acaronava de la forma que ja coneixia mentre em mirava als ulls. Vaig intentar besar-la peró va dir “Tu no facis res, ja ho faig tot jo” i va tocar els seus llavis amb els meus amb molta suavitat i en sec.
Ens vàrem asseure al sofà del menjador. Jo estava despullat assegut a la seva dreta i ella anava parlant. Em va explicar que li agradaria un home que fos una barreja de l’altre i de mi, algú que fos dolç però enèrgic. Un moment donat va dir “Vols que el truqui? Ara mateix”. No va caler que contestés perquè ella va notar la meva erecció pujant encara un grau més. El va trucar i va parlar amb ell subjectant el mòbil amb la mà esquerra perquè amb la dreta m’estava masturbant. Quasi tot van ser monosíl·labs contestant preguntes que li devia fer l’altre. Parlava molt fluixet i amb el mòbil tocant els llavis. Semblava molt calenta i cada monosíl·lab era una bomba eròtica. Quan va penjar em va mirar i va repetir la pregunta “I ara que fem”.
Jo estava com boig. O potser sense el “com”, estava boig i vaig dir la bogeria “m’agradaria mirar”. Ella va mirar al meu penis que en sentir la meva pròpia pregunta s’havia posat erecte com un soldat quan entra un oficial. Va parar de somriure, es va aixecar i van anar a la habitació. La vaig seguir i em vaig ficar al llit. La vaig intentar abraçar però em va rebutjar. “Deixem-ho per avui Jordi”. Semblava decebuda. Jo anava tan calent que no podia dormir mentre la imaginava despatarrada, amb un coixí al cul mentre un jovenet atlètic la penetrava amb pistonades brutals. Els seus collons, grossos i pesants li picaven al perineu fent un soroll de cops de puny mentre ella li clavava les ungles a l’esquena com si fos un jenet esperonant el seu cavall.
Al matí següent es va presentar el Jaume al meu despatx. Em va dir que havia parlat amb tothom i que tots estaven d’acord que ell podia portar l’empresa. Vaig començar a explicar-li com veia jo el meu paper en el futur com el seu segon però mentre jo parlava ell s’anava impacientant. Al cap d’una estona em va tallar i va dir molt enfadat. “Em sembla que no entens com estan les coses. Ja parlarem en un altre moment.” I va marxar.
Vaig tenir una idea per saber què estava passant. La meva ajudant Carol no havia vingut a treballar i vaig anar al seu ordinador. Jo sabia la contrasenya perquè li havia vist picar davant meu. Vaig entrar al Skype i vaig començar a llegir les seves converses amb el resta d’empleats. Va ser demolidor. No només tothom m’insultava amb tota llibertat sinó que molts reien de mi, de la meva forma de parlar, de les anècdotes que explicava i dels plans que feia pel futur. El pitjor de llegir era un grup de xat que havia creat el Jaume i que feia servir per comunicar-se amb tots. Allà explicava com m’havia intentat convèncer per les bones i deia que jo era una persona dèbil però tossuda i que entre tots m’havien de portar al límit perquè cedís. La Carol em defensava i demanava que no fossin cruels amb mi. Volia que el Jaume em convencés per les bones i deia que jo m’havia queixat a ella de les intimidacions a que em sotmetia a lo qual els altres contestaven que aquest era el camí. La Carol ho acceptava si no hi havia més remei.
Els advocats amb que negociàvem m’havien donat el telèfon d’una consultoria que m’oferien gratuïtament. Van dir que era normal en adquisicions d’empreses que l’antic amo fes unes sessions de treball amb una persona especialista que li ajudés a objectivar la situació. Vaig pensar que era el moment i vaig trucar. Em van dir que podia passar quan volgués perquè l’empresa que pagava la factura era un client molt important per a ells.
Era a un edifici a la part alta de la Diagonal i em va rebre una noia de vint-i-tants molt professional i molt amable que es deia Júlia. Mentre buscàvem una sala per reunir-nos no podia evitar mirar-li el cul. Portava uns pantalons formals de trajo jaqueta però molt apretats. Les natges eren tan grans i perfectes que m’hipnotitzaven. Em vaig donar compte que la lectura de la traïció dels meus empleats havia estat com un afrodisíac. Quan vàrem seure em parlava mirant-me als ulls i em costava molt seguir el que deia. Em va parlar de “viure el present... no anticipar... viure les situacions amb naturalitat...”. Jo li vaig explicar del que m’havia assabentat aquell matí. Ella em somreia amb tota l’empatia del mon, fent-se càrrec del que devia estar passant jo. La seva conclusió va ser “A vegades la gent es posa molt nerviosa amb els canvis.” Em va recomanar que anés a passar un cap de setmana a un petit balneari que hi havia a la zona de Matadepera per persones VIP amb la síndrome de professional worn out.
Quan vaig sortir al carrer el cap em feia voltes entre la traïció de la Claudia, la traïció dels meus empleats i les natges de la Júlia. Feia poc que caminava quan em va trucar la Claudia. “He parlat amb ell i està d’acord. Ho farem aquest migdia. Apunta l’adreça.” Me la va donar “A les dues. Pica dos cops”. Quan vaig penjar estava tan calent que quasi no podia caminar. No tenia esma de tornar al despatx i vaig buscar un bar per passar l’estona.
El lloc era un aparthotel. Tenia el numero d’habitació. Vaig saludar al recepcionista amb un cop de cap que no va contestar. Quan la Claudia va obrir la porta semblava una mica enfadada. “Estàs borratxo?”. No, només m’havia fotut un gintònic per passar l’estona. “Té, posat això”. Era una mordassa de sexshop, una bola vermella amb un tub al centre per respirar. “Si vols ho deixem ara mateix.” No semblava una amenaça, sinó una suplica. Jo estava massa calent i sense contestar em vaig posar la mordassa jo mateix. “Ell vol que estiguis lligat. Li fa por que facis un espectacle”. Em mirava als ulls i jo notava la pell de tot el cos calenta a cremar. Ella també estava molt calenta i això em va decidir. “Despullat”, “ho ha dit ell?”, “no, ho dic jo”.
Moltes vegades la gent es pregunta en quin moment la seva vida se’n va anar a la merda. Jo tinc el privilegi de saber-ho exactament. Estava lligat, despullat, emmordassat i mirant com la meva dona es preparava. Es va treure la roba fins quedar en calces, un tanga negre amb un aspecte més de gimnàs que de boudoir. Llavors es va asseure davant el mirall i es va pentinar molta estona amb un raspall fins que es va fer una cua de cavall. Va venir cap a mi i em va acaronar el penis. Em vaig empalmar sense que quasi em toqués. I llavors la meva vida se’n va anar a la merda.
La porta es va obrir i va entrar el Jaume. Em va mirar amb tot el menyspreu del mon mentre s’anava despullant. La Claudia em mirava amb una mirada acusatòria però que també delatava la pena que li feia jo. Quan el Jaume va estar despullat es va posar devant meu i la Claudia va caure de genolls davant d’ell. Estava depilat i ella va manipular els seus genitals fins que el penis va créixer cilíndric i llarg com una botifarra amb un xampinyó a la punta. Ella em va mirar i va començar la fellatio. Ho feia lentament, amb la boca, amb la llengua, tragant-se-la sencera, ajudant-se d’una mà i amb l’altre en els testicles que semblaven dos préssecs. No se quanta estona va durar això. Un instant o una eternitat. Ell tenia una mà a la seva cua i la va deixar fer. Però de sobte la va posar de peu estirant de la cua i es van besar a la boca abraçats en un petó d’enamorats ardents. Ella va anar fins el llit i va posar el coixí al centre, de la forma que jo coneixia. Després es va treure les calces, va anar fins el seu bolso i va tornar cap a mi amb una espècie de sac negre de tela. Jo vaig moure el cap per evitar que me’l posés però ella me’l va posar amb fermesa però amb suavitat i parlant-me amb molta dolçor "vinga... sigues bon minyó". Quan ja no veia res em va posar les calces a una mà i amb dir amb un xiuxiueig “No les necessitaré.”
Ho van fer durant molta estona. Sentia els cops de la pell contra la pell, el somier cruixint, el soroll de ventosa... i sobretot la sentia a ella, a estones gemegant i ronronejant, a estones cridant amb udols paroxístics. Quan van acabar es van dutxar, junts. Es van vestir tranquil·lament parlant de foteses. Ella es va apropar a mi i em va treure les calces del puny, un altre cop amb dolçor i suavitat, com es treu un joguet a un nen. "Dóna-me-les, que t'has portat molt bé...". Em va fer un petó a la galta a través de la tela i van marxar deixant-me lligat.
Quan em vaig aconseguir deslligar vaig anar en cotxe a la clínica que m’havia recomanat la Júlia. La Lorraine em va donar una pastilla perquè estava nerviós. Em vaig despertar lligat, despullat i mig drogat. No sé quant de temps he estat a la clínica. M'han donat moltes drogues, algunes que feien que tot sembles un somni i altres que feien que tot fos encara més real del que era. M'han torturat fins que he acceptat que pels dèbils resistir només porta dolor.

Arribem al edifici de la notaria i el cotxe entre directe al pàrquing. La Júlia em porta per la cadena que tiba de la gàbia, primer al ascensor i després per un passadís fina a la sala de firmes. Estan tots allà, el caps de departament, la Carol que plora al veure’m i el Jaume i la Claudia, asseguts junts. Sec a una cadira que es com una trona i la Júlia amb lliga per la cintura al respatller. De sobte amb revelo contra tot allò i em poso a cridar. Ella em posa una bossa de plàstic sobre el cap mentre mira a l’altre gent demanant perdó. Espera fins que estic a punt de desmaiar-me de l'asfixia i fa un foradet a la bossa a l’alçada de la meva boca. Entra la notaria i s’asseu a l’altre cap de taula. Llegeix una pila de escriptures que la Carol, sense parar de plorar, em va portant perquè les vagi signant. En quan està tot signat la Claudia i el Jaume marxen. Em va dir la Lorraine que ella està embarassada. Llavors s’apaguen els llums i comença una espècie de festa. Algú posa una manta sobre la taula i entra un home de color mig despullat. Recordo els consells de la Lorraine per no fer-me mal mentre em penetren. Va ser molt detallista i em va fer practicar amb un consolador del mateix calibre que el penis d’aquest senyor. La notaria té un palillo de restaurant xinés per penetrar la uretra però fa gestos de que s’espera, que no té pressa.