Una vida vertadera

La veritat es que no som molt bona escriptora, però no puc pus... tenc que contar el meu gran problema, almenys ‘gran' per una nena, una persona solitària i una persona trista.
Fa quatre anys la meva padrina va morir i des de aquell moment va ser tot mala sort...
Al cap d'unes setmanes vam tenir un accident de cotxe i al cap d'un any, el dia de Nadal els meus pares es separaren...
El meu pare tenia una amant i just en aquell dia tan especial la va deixar!
Jo estava molt malament, tan sols era una nena; però ells ni se'n adonaren de que jo estava passant per un trauma, així que cadascun d'ells va fer la seva vida, van trobar parella i es deixaren de parlar.
Passaren dos anys i just quan començava una nova etapa de l'escola ‘ESO' va passar un gran fenomen, que em pensava que m'agradaria però... no va ser així.
Els meus pares es tornaren a ajuntar, se que pensareu que es alguna cosa bona, però el que penso es que li vaig collir odi al meu pare, perquè en l'etapa que va estar sortint amb la seva xicota ho vaig passar molt malament mirant com es besaven i s'abraçaven, mentre la meva mare estava sola i trista.
Pensava...pens, que el que va fer va estar molt malament.
Quan va tornar a casa, intentava donar-li una altre oportunitat, però vaig veure que no hi podia fer res...així que hem vaig guardar l'angoixa.
Al cap d'uns mesos vaig tenir una baixada i vaig començar a entristir-me sens raó, a treure males notes...
SORT QUE JA ARRIBAVA L'ESTIU
Al tornar a classe, vaig seguir traguent males notes... tot, perquè!?
Vaig tenir un gran problema amb les meves amigues i...
AQUÍ ESTAM...I ESTAREM

- Problemes a mil, i cap solució, me cag amb sa lluna i batua amb el món..!