Una vida en prosa (3a part)

Era molt difícil que el trobés, l'havia fet feia... buf! una pila d'anys, però mai se sabia si encara el trobaria. Les meves mans passaven poesies, histories, trossos de texts que mai havia arribat a continuar, eren trossos que feia en moments difícils, però que recuperava quan els necessitava. Aquella carpeta era tot el que havia arribat a sentir amb el cor, pensar amb el cap, i voler amb el cos. Era com una vida en petits fragments de prosa i poesia. Efímeres sensacions que necessitaven extenses frases per ser explicades.
Passava fulls i fulls, tots ells escrits amb mala lletra i a corre cuita per no perdre cap idea. Els meus ulls llegien tot tipus de títols, però no s'havia el que buscava. Com sabria el relat que buscava... Era com discernir el moment que has d'obrir els ulls en la sortida d'un túnel quan els has portat tancats tot l'estona i és de nit. El moment només es pot sentir. Era el mateix. A poc a poc, els fulls passaven i cada cop en quedaven menys. A poc a poc, el meu cor sentia que no hi seria, a poc a poc, fins que vaig veure ‘El primer, l'últim i el millor passeig mai fet', era aquest. Havia de ser aquest. Me'l vaig llegir un tros i vaig exclamar:
- Ja l'he trobat!
- Ah si? Deixa-me'l llegir. - va dir rient-
- No! Te'l llegiré a cau d'orella.
- Com vulguis.
Vaig aixecar-me deixant la carpeta oberta sobre la taula i em vaig estirar al costat del meu xicot. M'apropo a ell i començo a parlar:
- Havíem acabat de sopar. Jo estava tip, i suposo que ell també. Portava la meva motxilla d'anar a qualsevol lloc i la meva jaqueta de pell que sempre porto a l'hivern des de que la tinc. Ell portava un jaqueta tota negra i d'aparença prima. Just havíem acabat de sortir del restaurant que el vent es posà a bufar, suau i lentament. Em vaig pujar el buff i vaig guardar les mans a les butxaques. Feia fred. Vam caminar fins al passeig marítim. Estava nerviós, molt nerviós. No se'm notava o ell ho dissimulava molt bé el fet que jo estigués nerviós. Me'l vaig mirar de dalt a baix. Era un pam més baix que jo, portava ulleres primes que li donaven un toc intel·lectual i caminava amb un pas rar, entre alegre i de xuleta. Tenia el cabell castany i curtet, no tant com jo que me l'havia acabat de tallar. No era ni prim ni gras, però se'l veia ben alimentat. La llum que li il·luminava la cara li donava un toc misteriós, encara que se li notaven els seus trenta i pico anys. - el meu xicot em mirava rar-

Vam arribar al passeig marítim i com per un decisió sense haver-la parlat vam marxar cap a l'esquerra. Ell em mirava i em parlava, jo el contestava però en el fons no estava seguint la conversa, en el fons estava nerviós. Tot estava apagat, només donaven llum les faroles, però la que feien era molt suau, tènue, i aquesta m'agradava ja que feia que sembléssim dues ombres en mig del passeig. El mar estava calmat, es movia com qui bressola a un nadó. Tot el cel era fosc i només es veien set o vuit estrelles. A més a més aquest s'ajuntava amb el mar degut a la seva foscor reflexada del cel, i quedaven fusionats. Mirava des del passeig al mar i podia veure l'infinit. Tota aquesta situació em feia sentir-me a gust. - s'estira sobre el meu braç i m'abraça-
Portàvem un pas calmat, comparat amb el que havíem arribat a portar passejant per Platja d'Aro en busca de un bar on poder estar assentats i tranquils. Jo el mirava de reüll mentre parlàvem, i suposo que ell també ho feia, però si ho feia no ho notava. Vam arribar al cotxe.
- Jo ja hauria de tornar a casa - em va dir.
- Podríem passejar una mica més per l'altre tros de passeig - li vaig dir.
- … - S'estava pensant alguna cosa que mai podré arribar a saber, ni ho vull saber. I va contestar - Ah! Val -

Tots dos vam començar a caminar un altre cop cap al passeig. Cada vegada tot semblava més fosc, com si hi hagués algú que estigués apagant a poc a poc la llum, això feia que es creés un clima íntim. - em dona una mossegada el meu xicot - Llavors de cop i volta va girar i va anar cap a la mar per la sorra. Me'l vaig mirar pensant que fer i llavors ell es va girar i em va dir ‘Vine home!'. M'ho vaig pensar un instant tant efímer que no sé si realment m'ho vaig arribar a plantejar que fer. Ja no sabia quina part del cos em guiava. Si el meu cap o el meu desig.
- El teu desig no?, jo en tinc ara... - va interrompre, li vaig llençar una mirada furtiva per què parés-
Molt en el fons jo tenia ganes, ben endins. Però la meva raó em deia que no fes cap disbarat. No el coneixia de res, bé de molt poc temps, però això no canviava les coses. Havia de anar a poc a poc encara que jo tingués presa. Estava dubtós. Era una lluita de titans, i no sabia quin dels dos guanyaria. El meu cervell lluitava perquè no fes cap estupidesa però no podia lluitar contra el meu desig, aquell que portava ja de feia temps amagat dintre meu, solitari, trist i apagat. Ell havia trobat el moment per sortir i ho estava fent amb totes les forces, però jo em resistia. Portava dues setmanes amb ganes de ser més amics, de coneixens millor.
Tots dos parlàvem i dèiem tonteries, que el meu cap a oblidat per complert. A poc a poc ell s'apropava i jo m'allunyava no sé si per que tenia por o simplement per fer-me l'interessant, però ho feia. Vam estar un estona més dient tonteries i donant voltes per la sorra. De vegades m'agrada ser tossut, no ho puc evitar. Ell m'agafava i s'apropava a mi i jo de vegades em deixava agafar però no per molt temps, estava realment nerviós. Em va tocar l'entrecuix i va exclamar que jo estava molt catxondo i li vaig respondre que feia estona. De cop se'm va arrapar a mi i vaig notar el seu sexe tibant amb totes les forces. L'única cosa que va fer va ser tocar-me les orelles i amb això tenia sensacions estranyes que per el moment no m'agradaven, mentre em tenia agafat em va començar a donar mossegades petites per la cara i a donar-me petons. Estava molt nerviós.
De sobte em mira. Ens mirem. Tot es fa etern mentre els nostres ulls busquen de saber que pensa l'altre per tal d'actuar bé. Com si m'hagués llegit el pensament em va deslligant la jaqueta a poc a poc. Estic tant nerviós que no reacciono. Quan ha acabat de deslligar-me la jaqueta ha quedat amb la cara mirant el meu entrecuix. Em deslliga la cremallera i es deixa veure el meu sexe. Ell exclama que és molt gran i que tindrà feina per estona. Jo ric, però continuo nerviós. Llavors em baixa els calçotets i me'l comença a llepar. Les meves cames tremolen.- el meu xicot passeja els dits per les cames- Mentre ell esta xarrupant veu com les meves cames tremolen i em pregunta si tinc fred. Li responc que no se si es que estic nerviós o que tinc fred. No se que fer, estic parat. Al cap d'una estona com que veu que no faig res reacciona i em ve a donar mossegades al coll. Jo llavors amb les mans li rodejo el seu cul ja nu. Mentre m'estava llepant el meu xupa-xups ell s'havia baixat els pantalons i s'havia començat a masturbar ell sol.
A poc a poc el meu cos comença a entendre la situació i començo a donar-li petons i a mossegar-lo amb petites queixalades per tot el coll. Com si es tractés d'un instint de supervivència deixo de donar-li petons i a poc a poc vaig ajupint-me fins que trobo el seu tresor i el faig tot meu. Ell va dient coses que no els hi faig gens de cas. De vegades em posa suaument els dits a les orelles produint-me així un suau calfred que em recorre tot el fred, i que al principi no m'agrada però que arribaré a desitjar. Quan em canso del seu tresor torno a la superfície a buscar-ne el propietari i utilitzar les llengües per entendre'ns. Llavors ell decideix treure's les ulleres i la jaqueta per tal de estar més còmodes. Jo deixo la bossa per la sorra de la mateixa manera que ell ho fa. Quan ens tornem apropar ell em toca tot el cos per comprovar que no em falti res. Passa les mans per la meva esquena i les baixa suaument fins que arriba al cul. - continua passejant els dits-
- Vols parar?- interrompo-
- No ho puc evitar, però si continua, jo no em moc més.
Mentre les va baixant el meu sexe es tiba a poc a poc, com si el meu cos fos un interruptor que pot activar qualsevol altre part, i ell ho sap. Llavors jo també faig el mateix però l'estrenyo contra mi. No el vull deixar que s'escapi i tampoc vull que res d'això acabi. Però ell ja està jugant amb el meu sexe i em diu que ens estirem a la sorra.
Ja no dubto ni tinc por. M'estiro sobre la sorra i els nostres cossos entre en contacte. Noto com el seu sexe es troba contra el meu. Llavors ell el que fa es moure's endavant i enrera per tal que això ens produeixi plaer. Igualment mentre em produeix tot aquest immens plaer em dóna petons i va llepant ells llavis i les orelles. Jo com que no se que fer l'imito. Para. Em mira. S'apropa. Torno a sentir-me rar. S'apropa a l'orella i em xiuxiueja: ‘Ens donem la volta'. Sense dubtar li dono la volta d'un cop i em poso sobre seu. Noto que tinc el poder de fer el que vulgui. Amb les mans li toco tot el cos, buscant cada racó perdut que ningú no ha trobat mai. I amb la boca li vaig donant mossegades al mugrons o els llepo. Ell gemega i com que m'agraden els seus petits gemecs aprofito per fregar el meu entrecuix contra el seu. M'encanta, i pel que veig a ell també. Aprofito per tornar-li a llepar el tresor, però ara també li mossego suaument el tronc i li llepo les dos monedes d'or que té. I quan puc amb l'altre mà li dono pessigades als mugrons. Em poso més calent per moments i ell també. Mentre ell gemega, tots dos arriben al punt àlgid del moment i ens correm.
A poc a poc tota l'escalfor que tenim al cap se'ns va i ho tornem a veure tot bé. És llavors quan em de marxar. Tots dos ja anestesiats pel sexe anem al seu cotxe. Em porta a casa. Quan estic a punt de sortir s'apropa a mi i em dona un petó tendre als llavis i em diu adéu. Surto del cotxe i entro a casa. No puc deixar de pensar en el petó...
- Mmm... que tendre, que bonic. Per això en sabies tant la primera vegada
no? - em diu clicant-me l'ullet, em poso vermell.
M'aixeco i deixo el relat per sobre la taula. El meu xicot està estirat al llit i jo m'estiro al seu costat.
- Vull saber com va acabar això, que de trist no en te gaire de moment, no??
- Ja vindrà, dóna-li temps al temps.