Una única llengua

Un relat de: Rafael Soteras i Roca

Una llengua que no és viperina
ens ha estat donada
des de València estant.
Una parla que no és estantissa
ens ha caigut d'un mar
que no és mar sinó cel,
un cel curull de paraules
repetides per un ver miracle
que ja no és divers sinó únic
i alhora ha deixat de ser impúdic
com impúdiques són les vergonyes
d'aquell que ens assenyala la no veritat
com un veritable parany.
Una llengua única ens han dit
des de València estant
i els cent paranys
han esta trabucats
per la simple veritat.
Una paraula sola
per una sola llengua.

Rafael Soteras i Roca

Comentaris

  • I l'hem d'estimar i valorar[Ofensiu]
    Lavínia | 08-03-2005

    perquè el que fa que una llengua sigui viva és l'ús. A València, per motius històrico-polítics que tots sabem, duen una batalla que, a qui no pensa com la dreta i algú més, ni ells mateixos s'ho creuen, però el nom de la llengua és sols un: català i sempre, però, sempre ha estat així, és així i serà així.

    Fins una altra.

  • això mateix Rafel[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 08-03-2005

    Una sola llengua, enriquida per tots els que la parlam i l'estimam ....


    Una aferrada

    Conxa

  • Coment (opinió)[Ofensiu]
    OhCapità | 08-03-2005 | Valoració: 9

    La política malmet les esperances de vida de la nostra cultura. La importància cabdal és comunicar-se i poder entendre'ns uns als altres amb la varietat de parla de cada regió, nació o país. El nostre vehicle de transmissió no l'hauriem de perdre ni iniciar guerres dialèctiques per anomenar-la . En termes científics és clar, políticament solament interessa estar al poder utilitzant les passions més baixes i creant un estat de mala maror per seguir dalt de la poltrona i robar les nostres perspectives de futur amb 3% o més.

    Interessant proposta la teva. Ben escrita, ben portada a terme, amb elegància. Felicitats.

  • Bo...[Ofensiu]
    rnbonet | 07-03-2005

    ... ho han dit, a mitges. Per ací es té molta por a la dreta, a les "ties maries", a la llunyana "batalla de València"...
    Però hi ha molts que continuen predicant .amb el nostre pa de cada dia-, el nom de LLENGUA CATALANA... Sense embuts ni mitges tintes...
    Parlar... es parla valencià, mallorquí, barceloní o tortosí... tant m'hi fa! Distingim entre llengua i parla... Deixem la qüestió als filòlegs i no als polítics...

l´Autor

Foto de perfil de Rafael Soteras i Roca

Rafael Soteras i Roca

84 Relats

146 Comentaris

104360 Lectures

Valoració de l'autor: 8.68

Biografia:
ANTICURRÍCULUM

Crec que jo també diria el mateix que Enric Casasses: escric perquè no sé qui sóc. Fa uns quants anys tenia el convenciment de ser un corrector tipogràfic, ara és possible que tot plegat ho acabaria negant. En canvi no puc dir res: potser seré escriptor?, o més aviat poeta?... tal vegada és possible que no resulti ni una cosa ni l'altra, tant se val...

Bé puc afirmar que fa una colla d'anys, concretament el 24 de juny de 1974, vaig guanyar el Premi d'Honor concedit pel Casal Parroquial de Moià amb el poema Al món. També l'any següent, 1975, vaig obtenir el V Premi Bernat Artola (poesia) amb un text titulat Un nen -Castelló de la Plana.

Després d'aquests dos fets prou allunyats en el temps, jo considero que l'única cosa que he fet és navegar perquè dubto molt, i encara continuo dubtant, però molt menys. La diferència té un nom: Adriana Ferran. Amb ella i el seu Al embrujo de Cal·líope considero que he guanyat molt, no en el sentit propi de premi ni diners sinó ben bé una altra cosa. M'ha donat seguretat, que és allò que veritablement importa.

Després de tot això ja puc dir que amb Poesia Viva vaig sortir per primera vegada de Barcelona i així vaig poder llegir un poema meu, El Puigmal, a l'Espluga Calba (30 d'abril del 2000), cosa que em va produir una profunda il·lusió; de pas hauria de dir que també participo en l'esmentat grup poètic, encara que molt menys del que jo voldria

Així mateix puntualitzo que diverses vegades he participat en la trobada de poesia catalana a Puigcerdà.

D'altra banda tinc el gust de dir que encara que no he publicat cap llibre sí que puc afirmar que han sortit poemes meus a la revista de la UEC (febrer de 1986 i febrer de 1987) i també a Vèrtex (març-abril 1977); tot plegat entronca amb un dels meus temes preferits com és la muntanya; un altre seria la música.

Catalunya Cultura em va seleccionar un poema dedicat a Terenci Moix i també he participat en unes lectures poètiques de la Casa Ellizalde amb el lllibre corresponent. Formo part del Col·lectiu d'Artistes de Sants...

Vull acabar dient que ja porto quatre anys com a coordinador de mes dels Cafès dels Dissabtes del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona. Precisament aquesta propera temporada s'obrirà a la narrativa perquè ja no serà exclusivament de poesia sinó literatura catalana...

Darrerament he fet dues lectures emblemàtiques: Miquel Martí i Pol amb Joana Gay a Aula Oberta de Sants i Manuel Machado al Vapor Vell dins d'una sessió dedicada als germans Machado.

el meu correu és: rafael123456@orangecorreo.es