Una portada de sopa de brou

En una portada de sopa de brou,
dins la meva llibreria de lletres,
en un ritual,
vaig parlar i vaig tornar a escalfar l’ambient,
i vaig entrar i vaig menjar,
i em vaig enamorar,
i em vaig presentar.
Com pot un enamorar-se
d’una portada i no tornar-la a veure?
que és difícil,
ser tan senzill i no poder veure-la més!
Aquella era especial,
no era qualsevol era la portada,
d’una revista que és deia Vogue
Encara me’n recordo de quan la vaig veure!
Els ulls que vaig fer en veure aquella portada,
tan especial per mi i vaig pensar que potser,
seria bo comprar una sopa de brou com aquella!