Una partida (1)

Mes de novembre.

-Ens han declarat la guerra!!
Aquestes paraules van ressonar en les parets fredes de la sala del Concell que ni la gran llarg de foc que cremava desde feia dies no era capaç d'escalfar. El temps no ajudava. Feia fred i una boira espessa envolcallava la fortalesa. Aquell dia trist, en poca estona, seria engolit per una nit fosca i llarga.
El so de soques, troncs i branques de roure espetegant al foc es va interrompre:
-Heu decidit potser…
-Lluitarem. - Digué el Rei sense deixar acabar. - Ho hem de fer-.
La Dama i ell es miraren i sense dir res, no calia, s'apropà al foc i amb un branquilló flagrant per la punta encengué la pipa. El fum que en sortigué amb un aroma de fusta i de terra formà tres anelles que es desferen al tocar les bigues de l'alt sostre de la sala.
-Defensarem el color del nostre exercit- Després d'un silenci entenedor afegí: -Que ens honora.
1- f4
De sobte, de la torre oest, es va sentir un crit esgarrifós, com un gemec de bèstia demanant clemència. S'havia divisat l'enemic en mig de la boira. El teniem aprop. Les cares que ja eren llargues es transformaren en cares de pànic.
-Senyors!!! - Amb una veu gruixuda i de convicció.- No és moment de tenir por. Això tot just comença.-
El Rei encengué altre cop la pipa. Tres anelles més de fum i content cridà:
-Avui soparem junts. Ordeneu els preparatius per una gran festa, que corri el vi i que no falti la teca. Que soni la música més alegre. Que fumegin totes les xemeneies del castell. Que l'enemic vegi que no els tenim por i que estem preparats per a la batalla.-
Algú tímidament replicà:
-És nit per celebracions?-
-Perdiu per barba i peti qui peti!!- Afegir el Rei més decidit que mai.
Un visca unànime resonà per les parets fredes de la sala del Concell que ni la gran llarg de foc que cremava desde feia dies no era capaç d'escalfar. El Rei sortir amb un caminar de passa llarga i va desapareixer pel corredor poc iluminat. La Dama es quedà una estona per acabar d'ordenar totes les tasques i sortir, després, per retrobar-se amb el Rei. Sabia perfectament on trobar-lo. El coneixia molt bé i desde feia molt de temps.
A la cuina les olles fumejaven amb ganes. Les carns de cabrits, porcs i diversos avirams rostien al foc. Les millors herbes de la contrada alliberaben un aroma deliciós. Era tanta i tant bona l'olor que en sortia de la cuina que les bèsties de fora udolaven d'enveja. La taula parada al menjador feia goig. Els músics frisosos per començar. Els catorze consellers parlant, discutint, rient, fumant el millor tabac amb les seves pipes de totes les formes i colors.
La Dama arribar a la Capella del castell. Sabia que allà hi trobaria al seu Rei, no pas pregant, no ho havia fet mai. La capella era tot ella un tresor. Ho era per la seva perfecta arquitectura i per la pau que s´hi respirava. El sostre de volta, baix. A cada banda quatre columnes llises amb capitells que sostenien els altells de fusta als quals s'hi accedia per una escaleta també de fusta situada just a l'entrar, a ma dreta. Al fons un petit altar de pedra. Les poques espelmes que cremaven creaven un joc d'hombres tant perfecte, tant d'acord amb l'esperit de la capella que era impossible no estar-s'hi.
La Dama obrir la porteta a poc a poc per no fer soroll i veié al Rei allà on esperava veure'l. Assegut a l'harmonium de dalt l'altell de l'esquerra, tocant. Amb la bona acústica de la capella escoltar-lo era celestial. Una melodia perfecte i una harmonia, encara que trista, immillorable. Un cop acabat, el Rei, tancà l'harmonium ple de pols i amb un dit a sobre la tapa hi escriví. Baixà de l'altell. S'acostar a la Dama i amb el dit gros de la ma dreta va aixugar una llàgrima que vessaba dels preciosos ulls de l'estimada. Es besaren molta estona.
Quan el Rei i la Dama entraren al menjador agafats de la ma, tres visques als reis donaren el tret de sortida pel gran sopar. Un cop asseguts a taula la Dama digué:
-Senyors. Aquesta nit no ens preocupa res. Mengeu, bebeu i disfruteu.
De tot el castell en sobreixia alegria. No es recorda una millor vetllada en tota la història del Reialme.