Una noia espavilada

Una noia espavilada

Hi havia una vegada una noia que es deia Anna, que era molt trempada, que tenia dos germans més grans que ella. Era la més petita de la casa i era una noia preciosa.
Era una noia que sempre ajudava els seus germans grans en tot. Ells es portaven molt bé amb ella i això feia que fos la més estimada de la casa.
L’Anna sempre ajudava la seva mare a fer la feina de casa i així la mare no tenia tanta feina per fer ella sola. Com que els fills grans treballaven a fora i mai eren a casa i el pare s’havia mort en una guerra abans que nasqués l’Anna, doncs tant la mare com la noia havien de treballar molt per tirar la casa endavant.
Un dia, la seva mare volia anar a comprar, però no volia anar-hi sola i li va dir a l’Anna que anés amb ella. I l’Anna no volia acompanyar-la perquè havia d’endreçar la casa, fregar el terra i rentar els plats. Però la seva mare li va dir: “filla, no passa res. Quan tornem ja ho farem juntes”. I l’Anna li va dir a la seva mare: “no mare, ves tu a comprar i això ja ho faré jo, que quan tornis ja estarà tot fet”.
La mare va tornar de compra les coses. Quan va entrar per la porta va sentir una olor agradable. Va entrar a la cuina i estava tota ordenada.
La mare va cridar l’Anna, però ella estava estudiant a la seva habitació. Quan la mare va entrar-hi, la va abraçar i li va dir: “t’estimo molt filla, ets la millor”.