Cercador
Una nit de lluna plena,
Un relat de: melAmb el subconscient sotsdiaca que porto sobtadament subratllo el sotsprefecte per esmenar el súmmum de la sutzura que em suggereix la mala astrugància del sèrum del Sultà que fent-se l'orni fot tota la potineria al clavegueró.
·Llavors vaig més tort que el ganxo de proa, com aquell d'allà què és un esplàquena, un pocsuc i un que sempre es posa la figa al front.
·Al final perdrem bous i esquelles i en cada bugada perdem un llençol, i és que si tenim la figa agra acaben estant pudents.
·"Ai, pos quan passem !. I el que passarem !!!". De veritat que estic estofat i qui naix desgraciat, en los collons entrompessa.