Una història real

Un relat de: Ferran de Montagut

Una historia real: (sobreposarem noms diferents)
El seu nom era Joan, era un pagès Garrotxi pobre. Un jorn mentre intentava guanyares la vida per mantenir la seva família, sentir uns crits demanant socors i que provenien d'un lloc propà prop d'un riu.
Va deixar caure la els estris de treball, i va córrer al riu. Allí va trobar un xicot atemoritzat amb l'aigua al coll, cridant i esforzantse per mantenir-se amb el cap fora de l'aigua.
Joan el pagès es llança a l'aigua salvant al noi del que hagués pogut ser una lenta i espavorida mort.
Al dia següent, va arribar un automòbil molt sumptuós a la porta de la seva pobre casa pairal, un senyor molt elegant va sortir de dins del cotxe i es va presentar com el pare del noi i que el pagès Joan havia salvat, d'una mort segura.
Hi dirigint-se al Joan li digué: ¡Jo vull recompensar-li! El que hagi salvat al meu fill, va ser vostè, si no haguéssiu estat en aquell instant, en aquella hora, en aquell punt, el meu fill s'hagués ofegat i mort sens remei, per tant vos l'haveu salvat. I per tant mereixeu una recompensa. El Joan contestà: No, no puc acceptar un pagament pel que vaig fer, va ser sols per salvar aquella vida que demanava a crits esgarrifosos ajuda, es lo menys que podia fer, això no es cobra, era de consciència fer-ho. En aquell moment, el fill del pagès s'atansà fins la porta de la cabana.
¿Es el seu fill? Va preguntar el noble senyor: ¡Si!, Li digué el Joan orgullós, es el meu noi.
El senyor li va dir: Li proposo un tracte. Permeti proporcionar-li al seu fill el mateix nivell d'educació que el meu fill. Si el noi s'assembla al seu pare, no poso em dubte que creixerà fins convertir-se en el home del que nosaltres dos estarem orgullosos.
Joan el pagès, va acceptar. El fill del pagès Joan va assistir des de llavors mateix a les millors escoles i al temps, es va graduar en l'escola de medicina de la universitat de Barcelona, i va seguir fins donar-se a connexes en el mon com el renombrat doctor Pablo R U, especialista en regeneracions de pells.
Anys desprès, el fill del senyor que va fer possible aquest canvi en el fill del Joan, dons com deia va sofrir un terrible accident i va quedar cremat quasi el noranta per cent del seu cos, i aquest jove el fill del Joan va fer el miracle de regenerar-li tots el teixits i donar-li de nou un cos nou, una pell nova. Aquesta volta va ser el fill del Joan el pagès el que va salvar de nou la vida del noi del senyor que li pagà els estudis. I aquí gents acaba la meva historia. No li puc posar fi; dons no ni ha encara la lluita d'aqueixes persones esta al ordre del dia.
Només afegiré una cosa: ¡El que dones retorna!

Treballa, com si no necessitessis diners.
Estima, com si mai haguessis sigut ferit.
Balla com si mai, ningú t'estigues mirant.
Canta, com si ningú t'escoltes.
Viu, con si fora el Cel a la terra.
Ajuda, amb desinterès a qui te la demani.
Estic segur de que algun jorn seràs recompensat.

Autor: Ferran de Montagut, escrit avui dia 29 d'Agost de 2003, en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" el del "PATI VERD" Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya.

Notes: Qualsevol semblança amb algun altre escrit o narració, no es això possible, ja que aquest sols ha sortit de la meva ment. El autor: FMN
Aquesta historia es dedicada a un Il·lustre metge que jo vaig tenir el gust de conèixer a Besalú (Girona) dons a ell, a la seva mare i a la seva esposa li brindo aqueixa historia. L'autor: FMN

E-mails: ferran_de_montagut_cos@msn.com ferran_de_montagut@hotmail.com mon_nou@hotmail.com aveura_si_truqueu@hotmail.com mas_el_sol_solet@hispavista.com aneu_a_la_merda@yahoo.es

Comentaris

  • història[Ofensiu]
    donablanca | 06-04-2005 | Valoració: 10

    real o no és com un conte de fades.,

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

886821 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)