Una història d'amor (real)

Mentiria si us digués que mai m'havia fixat en ell. De fet, ja duia uns mesos analitzant el seu vestir rebel, el seu caminar despreocupat i el seu parlar tímid.

Des que vaig veure'l per primer cop, vàrem anar coincidint en varis concerts d'esperit independent i d'entre mirades fugisseres, brollaven "holes i què tals" de rutina, protocol al cap i a la fi.

A classe, la relació era gairebé inexistent. Recordo haver-li demanat els apunts un parell de cops, que molt amablement ell va procurar-me. Res més.

No obstant, recordo amb exactitud el dia en què tot esdevingué. Era un calorós dia de juny, últim dia d'exàmens a la facultat. La professora feia tard. I un rere l'altre, als pupitres de classe, repassàvem la lliçó.

I d'entre aquest parlar àgil i distès, ens trobàrem parlant de la propera festa major al meu poble, Sant Joan. Ell hi aniria, així que vàrem quedar en trobar-nos-hi. Per facilitar l'encontre ens proveírem dels respectius números de telèfon. I passà l'examen.

Uns dies després, vaig rebre el seu primer missatge al mòbil. He de reconèixer que l'havia estat anhelant. Definitivament, ens veuríem al concert. El què no sabíem era que plouria a bots i a barrals, temps durant el qual seria suspès l'esperat recital de cançons.

I fou durant aquests minuts, entre l'esclat de trons i llamps i la represa del concert, que la meva colla i jo vàrem abandonar el recinte per dirigir-nos a casa. Moment en què vaig adonar-me que la nostra trobava hauria de ser posposada.

I més missatges... I arribà el dia del vertader encontre. A dos quarts d'onze de la nit a la parada de busos. Per passar els nervis vaig fer cap a casa d'una amiga des d'on podia observar l'estació i per tant, la seva imminent arribada.

Dos petons i rumb al pub del poble. Un parell de cerveses i un polsim de timidesa. Coneguts en comú i afeccions compartides. Hores de conversa i augment minut rere minut del desig de coneixença profunda. Dos petons més i... cadascú a casa seva.

Trucades perdudes i un reguitzell de nous missatges. I per fi, una altra trobada. Una tarda sencera a la Rambla, refresc en mà i plans de futur, estudis, feina i estiu. Neguit d'aquest no saber-lo meu i desitjar-lo...

I moltíssimes més quedades, en què compartíem pors i projectes. Música i llengua. Desig i amor. Més concerts i deler de besada. Avidesa d'abraçada. Set d'amor.

I sobrevingué el dia en què delerós de resposta ell s'abandonà al cor. I entre música estranya i gent no afí, asseguts en un sofà d'una discoteca vora el mar, em confessà el seu amor. Inquieta i espantada, vaig abraçar per primer cop aquell cos que tant desitjava. Tinc por...

Caminada vora el mar, el seu braç reposa plàcid sobre la meva espatlla i admet amb un somriure tímid que m'ha escrit una cançó. No havia conegut mai tanta tendresa, el seu saber fer... No vull precipitar-me.

Agafem el cotxe i tornem al poble. La conversa durant el trajecte, malgrat la situació, és divertida i distesa. Aparco vora el seu cotxe i prometem veure'ns de nou. Ens acomiadem, apropem els nostres llavis a la galta i en comptes de besar-nos com fins aleshores, en un breu instant, succeeix que els nostres llavis es troben a la fi en una besada tímida i principiant.

Ja no ho podem aturar. Decidim fer cap a la part última del cotxe, on tenim més espai per abraçar-nos, per besar-nos i compartir entre cossos tremolosos el què ha partir d'aleshores serà la nostra història d'amor...