UNA ESTONA AMB L'ADRIA

Miro la paret i no se si has estat mai aquí.

Tinc un somni al record, peró se'm esborra.
I em sap tan greu veure't les mans en blanc i negre, agafant-me el cos, tot delicat...

Em faig ferro i omplo el cor en bateria,
i continuo riu avall, mig ofegada per l’ inèrcia.

Mai he sabut qui soc, i ara que m'hi paro, faig el que puc i aixo es el que se.

Nomes anyoro, no haber-te, no haber-me, sentit en colors.