Una escriptora fabulosa

Una tarda de tardor jo estava fent una volta per un món únic i imaginari.Primer me'n vaig anar s França i vaig descobrir que d'allà es podien treure molts llibres d'aventures divertits i emocionants.
Perdó, no m'he presentat: em dic Mar García, tinc 11 anys i soc de Sabadell. Avui m'he trobat a una molt bona amiga però no té els mateixos anys que jo; ella té 38 anys, es diu Mercè i és escriptora.També és el meu somni ser escriptora, escriure llibres, fer entrevistes i sortir als diaris.
Jo tinc una altra amiga de la meva edat que sempre em diu, que per què m'agrada tant escriure i llegir. Jo sempre li dic:
-Escolta Clara, si tu ets la meva millor amiga després del llapis i del llibre, per què ho trobes estrany? Hi ha molts escriptors que no els ha passat res per llegir o escriure tant. Et diré alguns com Jurgen Bancherus o Christine Nostlinger i jo mateixa: la Mar García - la Clara va escoltar atantament i va fer un somriure.
Al cap d'uns anys el meu somni ja s'havia fet realitat, ara si que era escriptora de debò i podria dir-li a la Clara que em podia guanyar la vida i viure de ser escriptora.
Avui l'he convidada a casa meva a llegir una estona i a berenar perquè la meva no ha de ser nomès escriure i llegir, com diu la Clara, encara que jo m'hi passaria tot el día. Després de berenar la Clara ha volgut que anéssim a la meva habitació a recordar tot el que fèiem quean érem petites, com ara pujar a la llitera de dalt que estava tota plena de coixins i ossets de peluix, allà ens havíem passat moltes estones llegint, ugant i explicant-nos coses.
Estic segura que ús preguntareu per què si la Clara i jo ja som grans, encara fem coses de quan érem petites: anar a la biblioteca, convidarnos a berenar, escoltar música.... però jo penso que l'amistat i les ganes de compartir coses amb una amiga han de durar per sempre.
Avui hem anat a veure l'estany que hi ha al parc. Hi havia un banc de peixos enorme. A la tarda hem tornat al parc i m'he inspirat molt, a mès, ens he trobat amb l'Eva, una professora que vam tenir a primària que era molt simpàtica i divertida. Avui m'ho he passat molt bé.
Un dissabte a la tardam, la Clara em va dir que anés a casa seva a berenar. No sé perquè em va dir que sí volia que llegíssim un llibre mentre escoltàvem música clàssica. Quan vam acabar de llegir el varem comentar. Jo estava molt contenta perquè per fì podriem fer juntes una de les coses que a mi més m'agradava: LLEGIR.