Una casualitat més

Qué curiós, va pensar el Biel: el número del nou mòbil de l'empresa acabava en tretze, com el del seu particular. Seria aquesta la raó de la mala sort que tenia a la feina i a la seva vida privada? Ximpleries, es va dir a si mateix somrient. Però llavors es va adonar que el seu aniversari també queia en tretze. Algun tretze més? Ostres! Vivia en un número tretze, al primer, tercera... Caram! Si fins i tot la seva pel·lícula preferida era The 13th warrior... Com és que no ho havia vist abans?
Un moment, va raonar, si els seguia buscant, trobaria tretzes fins i tot a la sopa. Només havia de buscar equivalents amb altres números, per tranquil·litzar-se. La seva vista es va fixar en els còmics de la infància, que guardava amb cura a l'estanteria. Allí hi havia, per exemple, el primer àlbum del Tintín i el primer del Astèrix que li havien regalat els seus pares en un aniversari. Quan va ser? Collons! En complir els tretze!
Una casualitat més, segur. Ara mateix posaria fi a aquella paranoia numèrica que començava a envair-li la ment, i ho faria precisament amb aquests dos àlbums; n’hi hauria prou en mirar quin número eren Les 7 boles de cristall i l'Astèrix i el calderó i podria quedar-se tranquil. Tenia les dues col·leccions completes, organitzades per ordre d'aparició, així que només havia de comptar. Va començar amb el del Tintín... Maledicció! A veure amb el de l’Astèrix...
Es va seure a terra, abatut. Però es resistia a acceptar aquella estranya realitat i encara tenia l'esperança de trobar alguna explicació raonable a tot allò. No podia ser que la seva vida estigués controlada per un número.
Començava a tenir gana. Tot i que els caps de setmana podia menjar més tard, l'estómac ja estava acostumat als horaris “europeus” de la feina. Després faria una bona migdiada i segur que en despertar veuria les coses d'una altra manera. Es va aixecar de terra una mica més animat. Va mirar el rellotge, no fallava: l'una del migdia.