Una branca moixa, un ocell cantaire, un somriure renovat pels dies,...

Un relat de: Marc Freixas

Una branca moixa,
fosca,
trista i grossa,
cau partida,
s'esquinça,
es trenca i plora,...

Canta un ocell,
just quan vola arran de fulles;
porta l'amor,
com un aire emprenedor del somni,...

I el somriure és la nova alegria,
que m'omple d'il·lusió els renovats nous dies que vindran,...

Una branca moixa,
un ocell cantaire,
un somriure renovat pels dies,...

I és que tot això, i encara més,
em torna a fer viure,
i em torna a fer escriure content;
són petites coses sense massa importància,
però que passen pel cap, i fan tornar l'alegria al lloc que mereix.

Comentaris

  • Manuel de Lino | 23-09-2004

    O.K. COMPANY, ESPERO TENIR UN CHIC MES DE TEMPS PER ENVIARTE UN RELAT DEL MEU ULTIM VIATGE.
    FINS AVIAT.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820547 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.