UNA BOTIGA NOVA

Aquest nadal vaig anar a Madrid amb la meva família a passar les festes amb l’avi i els oncles per part del meu pare. L’idea que teníem en ment era senzilla, fer tot el que no podem fer aquí a Girona per exemple visitar la col•lecció Cartier del museu Thyssen, l’exposició de Pompeya o com veure l’espectacle del circ du Solei en reconeixement de Michael Jackson i finalment anar a la botiga Abercrombie que és la única d’Espanya i deixar anar la vena consumista, nosaltres vam tenir sort ja que a vegades hi ha cua fins i tot per entrar , aquesta botiga està situada al centre en un edifici molt senyorial: era un antic palau ,la botiga es distribueix en tres plantes , i cada planta te com cinc quartets els quals hi ha la roba. L’únic problema d’aquesta botiga és la seva foscor. No hi ha prou finestres, casi cap llum i amb la música a tot volum i amb molta olor a la seva colònia. Tot plegat el deixa ben desorientat. Jo crec que és una estratègia de venta perquè la gent compra i se’n va ràpidament ja que si t’hi estàs molta estona t’agafa mal de cap. El problema que veig és que amb tants quartets i miralls no saps mai on ets, i no saps si t’has deixat algun espai per veure. El millor són les dependentes totes son molt guapes i estilitzades; van vestides amb vestits o shorts , nevi o faci calor.
Pot semblar trist i superficial que centri la meva visita a Madrid en una botiga d’origen americà, però això d’estar rodejats d’una desena de noies que semblen models no deixa indiferent a un noi de quinze anys que en aquest cas sóc jo.