Una aventura d'estiu

A la fi arribaren les vacances d'estiu, ja no havia d'anar a l'institut fins a setembre i cada dia podria anar amb els amics a la platja a fer submarinisme. Per desgràcia aquella nit al meu poble hi va haver un fort temporal que al seu pas va deixar moltes deixalles a la vorera de la platja. Aquell dia era divendres i al diari tan sols parlaven del temporal de la nit anterior i d'un mariner del poble que havia desaparegut amb el seu llaüt mentre estava pescant. També parlava d'un grup de voluntaris de neteja de la platja format per la gent del poble. Jo m'hi volia unir ja que aquella platja era la que més m'agradava per poder fer submarinisme i podríem dir que allò em va arruïnar una mica els plans d'estiu. Vaig consultar-ho a la meva mare i ella em va donar permís així que aquell matí cap a les onze aniria a la platja i m'uniria amb el grup de voluntaris.
El meu pare es va despertar i preocupat va baixar a la cuina i va agafar el seu cafè que estava preparat dalt la taula. Se'l va beure tot i va agafar el diari per llegir sobre el temporal d'aquella nit. Tenia una barca petita amarrada a aquella platja i el temporal potser l'havia destrossada. Va sortir de la casa en pijama i va arrencar a córrer cap a la platja. Al cap d'una estona va tornar trist i ens va anunciar que la barca estava tota destrossada. Ell era pescador, igual que el seu pare i que el seu avi i que moltes de les seves generacions anteriors. Tot i que a mi m'agradava molt anar a pescar no m'importava tant com el submarinisme.
El telèfon va sonar al menjador i la meva mare va contestar. Era un amic de l'institut que volia parlar amb mi. Jo vaig contestar, era en Pere que em preguntava si volia anar amb ell aquell matí a netejar la platja. Jo li vaig dir que si i quan vaig acabar d'esmorzar ell va venir a buscar-me a la meva casa ja que li venia de camí. Després els dos anàrem a la platja corrent i pel camí ens varem trobar amb el grup de voluntaris que estaven fent cua per agafar el material necessari per netejar la platja. Ens hi varem apropar i ens posarem al darrere de la cua i al cap d'una estona d'esperar ens donaren bosses i pinces per agafar les deixalles. En Pere i jo ens posarem a netejar a l'instant i pensarem que la nostra recompensa per netejar seria poder gaudir d'aquella platja i poder anar a fer submarinisme. L'aigua també estava bruta d'arena remoguda i algunes algues però al cap d'uns dies de mar en calma tot desapareixeria d'allà. Al cap d'unes hores (devien ser les dues) li vaig dir a en Pere si tornàvem a casa a dinar i ell em va dir que si. En arribar en Pere va anar-se'n a casa seva i jo vaig entrar a l'acollidora llar on hi havia la meva mare i el meu pare que m'esperaven. Just havent dinat vaig anar a la platja però ja no hi havia ningú excepte una mena de tractor que anava recollint totes les deixalles. Pareixia mentida com en un parell d'hores havien netejat tota la platja amb la pila d'escombraries que hi havia al matí.
Vaig tornar a casa per avisar a la família de la noticia i fet això vaig cridar en Pere per anar a fer submarinisme el dia següent. Jo me'n vaig anar a dormir molt prompte i així pel matí estaria més descansat. Aquell matí vaig baixar a la cuina per esmorzar i dalt la taula hi havia una nota dels pares que deia que havien anat a comprar al mercat de la plaça del poble. Jo vaig esmorzar d'un got de llet, vaig agafar les ulleres de submarinisme i vaig anar cap a la platja. Allà hi havia en Pere que m'estava esperant i en veurem va començar a posar-se les ulleres i a entrar dins l'aigua. Jo també hi vaig entrar i quan l'aigua m'arribava per la cintura em va donar un calfred que em va passar per tot el cos, dels peus fins al cap. L'aigua estava una mica freda però com que fora hi feia calor la temperatura era molt agradable. Ens varem endinsar al mar però cada cinc minuts treia el cap de sota l'aigua per saber on estava la platja i així evitar perdre'ns. Dins l'aigua hi vaig poder distingir un llaüt petit que segurament el temporal havia enfonsat. Varem baixar al llaüt i vaig veure una cosa que surava dins la cabina del llaüt així que decidirem entrar-hi. Allà dins hi havia un home que segurament estava mort i me'n vaig recordar de la noticia del diari en la que mencionava que un mariner havia desaparegut amb el seu llaüt. Varem sortir de l'aigua i anàrem nedant el més ràpid possible cap a la platja. En arribar a la superfície començarem a corre cap a la meva casa per trucar a les emergències.
Al cap de deu minuts la policia va arribar amb un grup de submarinisme i els ensenyarem el llaüt que estava enfonsat. També hi havia periodistes i reporters de la televisió que ens volien entrevistar. La policia va treure el cadàver i se'l varen emportar d'allà. La premsa va entrevistar-nos durant mitja hora i ens varen fer moltes preguntes sobre el mariner que ens havíem trobat.
El dia següent al diari varem sortir en Pere i jo a la portada de primera pàgina i no tan sols al diari, també a la televisió. Aquelles vacances no les podré oblidar mai i tampoc podré oblidar el mariner mort surant a la cabina del seu llaüt.