Un videojoc diferent

Era un dijous per la tarda, acabava de sortir de l'insti i em dirigia cap a casa. Vaig entrar-hi pensant en el munt de deures que teníem per l'endemà, però quan vaig entrar a la cuina per menjar alguna cosa, vaig trobar-me una nota de ma mare: "Carles, avui he hagut d'anar al metge, m'he descuidat de dir-t'ho aquest matí, tornaré tard, no m'esperis per sopar, tens el menjar a la nevera, petonets, la Mama. " La meva mare amb això del Whatsapp no s'aclareix, ella és més de deixar notetes. Doncs si no està la mama... ja faré més tard els deures.-vaig pensar immediatament. Vaig fer-me un entrepà i vaig encendre'm l'ordinador portàtil. Entraré a Google i buscaré algun joc per viciar-me una estona. Em va cridar l'atenció un joc que vaig trobar-me a una pàgina web que no havia vist mai. Segons el que hi posava a la descripció del joc, es tractava de trobar un antídot, barrejant productes i fàrmacs per curar parts del cos infectades amb no sé quins virus, la veritat es que jo de virus i química no hi entenia gaire, però un joc és un joc... amb les explicacions que el joc et feia sobre les infeccions i l' utilització de tots els productes, vaig anar avançant de nivell, no se'm donava tant malament, el cap d'una hora ja anava pel nivell 42, que en dos minuts més me'l vaig passar. Però, quan vaig arribar al nivell 43, la cosa no va anar tant ràpid, no hi havia manera de trobar-hi la barreja per fer l'antídot correcte. Vaig entestar-me en que fins que no superés aquest nivell no em detindria, segur que els demès jugadors no havien ni arribat al nivell 30. El nivell 43 se'm resistia, el nivell es tractava de trobar la cura per un virus que es reproduïa i anava infectant les cèl•lules de tot el cos i que en arribar al cervell et tornaves boig a l'instant, com una mena de zombi, el virus-Z, que també deien que era altament contagiós. Quin nom més original, virus-Z... pensava. La persona que s'ha inventat el virus s'ha lluït. Tots els virus del joc es veia clarament que estaven inventats. Quin virus més patètic, els creadors del joc han vist masses pel•lícules de zombis. Encara que fos un joc, jo volia passar de nivell, així que finalment vaig trobar l'antídot, estava esperant passar de nivell quan l'ordinador es va bloquejar. Quan vaig estar a punt de reiniciar-lo em va sortir un missatge a la pantalla que deia: Connectant amb l'oficina central... Si us plau no apagui l'ordinador.
Va sonar el telèfon de casa i al despenjar-lo la veu d'un home em va preguntar:
-Parlo amb en Carles_258?- Aquest és el pseudònim que m'havia posat al començar el joc.
-Si...- vaig contestar una mica nerviós... Qui era aquell home? Què volia de mi? Com sabia el telèfon de casa?
-Carles, que hi són els teus pares a casa?- em va dir aquell misteriós home.
-No, el meu pare està de viatge de negocis i ma mare no torna fins tard.-vaig contestar-li sincerament.

L'home misteriós va penjar el telèfon just quan van picar a la porta de casa.
Tot això em començava a fer por. Vaig decidir no obrir la porta, però això no va ser cap impediment per la gent que havia aconseguit obrir la porta i ara es dirigia cap a mi. Em van adormir amb cloroform i quan em vaig despertar estava als seients del darrere d'una furgoneta amb una mena de soldats uniformats asseguts al meu costat.
-On estic?- vaig preguntar aterrat i perdut.
-Ens dirigim a l'oficina central- va contestar amb to monòton el soldat que jeia el meu costat dret.
Vam arribar al lloc que semblava que era l'oficina central i vam baixar de la furgoneta, ens vam dirigir a un ascensor, els soldats em van fer entrar en un gran despatx, on un home em va començar a parlar.
-Hola Carles- va començar a dir-me, era l'home que m'havia trucat abans- sé que en aquests moments deus estar ven confós, vaig a explicar-te la situació. Fa tres mesos a la meva empresa d'investigació de malalties vam començar la recerca d'un fàrmac per tractar els tumors cerebrals de grau quatre, són els més difícils de curar, per tant trobar-hi una cura, seria un gran avanç mèdic. Aquests tumors el que fan és créixer i disseminar-se més ràpidament, són formats degut a un creixement anormal de les cèl•lules. Com segurament ja deus saber, el cervell, junt amb la medul•la espinal formen el sistema nerviós central, per tant aquest tipus de tumors, depèn de la situació, poden afectar a molts aspectes com ara la parla.
Tots ens creiem que havíem trobat el fàrmac adequat i volíem fer una prova amb una persona amb aquest tumor, així que vam administrar-li el fàrmac i vam esperar. Es va realitzar al soterrani d'aquest edifici, raó per la qual està tancat i barrat.
Em va conduir a la sala de càmeres de seguretat, on em va ensenyar les imatges de la reacció del fàrmac erroni que havia creat l'ara anomenat virus-Z, que s'havia escampat per tota la gent que estava al soterrani el dia de la prova.
-Carles, has trobat l'antídot per curar el virus-Z!- va dir-me l'home.
-Déu meu, he salvat el món!

FI