Un vers en l'arena

La paraula de la veritat
és un vers en l'arena.

La mar guarda els meus secrets
però plouen espases
perquè la núvia en l'eterna joventut
és un ocell d'ales fugisseres.

Les espases són l'espurna
que ha d'encendre la foguera
i el meu clam s'aixeca al cel
com una poderosa flama.

Dipòsit traït, espases que traeixen.
El foc tot ho purifica.

Deixa d'escriure a l'arena...
els ocells volen banyats!